A continuació reproduïm, literalment i íntegrament, el comunicat que el govern municipal de Mataró ha emès en referencia a la noticia de l’execució forçosa de la sentència que obliga a reconstruir la nau de Can Fàbregas i de Caralt.
Un jutjat contenciós administratiu ha requerit a l’Ajuntament de Mataró l’execució forçosa d’una sentència instada a l’any 2020 per la Plataforma Salvem Can Fàbregas en la qual s’ordena la reconstrucció del conjunt catalogat de Can Fàbregas al seu lloc original, entre el carrer de Miquel Biada i la ronda de la República.
L’auto del jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona diu literalment:
- Requerir a l’Administració per a que, en el termini improrrogable d’un mes, procedeixi a fer efectiva la sentència, procedint a la reconstrucció del conjunt catalogat “Can Fàbregas i de Caralt” a la seva ubicació original.
- Informi a aquest Jutjat de les actuacions portades a tal efecte en ares a l’execució de la sentència, en el termini d’un mes.
- Apercebre a l’Administració que, en cas d’incompliment, es procedirà a l’adopció de les mesures previstes a l’article 112 de la LJCA”.
Davant d’això, l’Ajuntament presentarà recurs d’apel·lació en el termini previst i vol deixar clar que:
- Sempre ha contemplat la reconstrucció de la nau, els edicles i la xemeneia de Can Fàbregas, que estan custodiats per l’empresa municipal PUMSA.
Recordem que el Ple de 7 de març de 2013 per unanimitat va declarar l’interès social i cultural del conjunt de Can Fàbregas i de Caralt, aprovant el conveni amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas, que contemplava la reconstrucció de la nau en un nou emplaçament a una altra finca del carrer de Miquel Biada cantonada amb el carrer de Tetuán per destinar-la a equipament públic com a casa de la cultura popular.
El febrer del 2015 s’encarrega a l’arquitecte Josep Maria Puig i Boltà el projecte pel muntatge de la nau, edicles i xemeneia per la reconstrucció de la nau en el nou emplaçament, i es presenta el projecte bàsic i executiu el 26 de juliol de 2016.
El 2015 es va interposar recurs contra l’aprovació de la Modificació del Pla General del 1983 en els entorns Biada. En resposta aquest recurs, una sentència del TSJC de l’any 2019, va anul·lar l’esmentat planejament, tenint com a base fonamental la ubicació del conjunt catalogat i per tant impossibilitant aquest nou emplaçament. Finalment, el 2020 la Plataforma va reobrir l’assumpte i s’insta l’execució de sentència que dona lloc a la interlocutòria que ens ocupa, i que emplaça la nau en la seva ubicació original. - Presentarà properament al jutjat la documentació necessària per acreditar aquesta voluntat: actualització de l’encàrrec del projecte, definició de les actuacions per fases calendaritzades, i disponibilitat pressupostària.Interès públic versus interès econòmic
La reconstrucció de Can Fàbregas és perfectament compatible amb l’aprofitament comercial de la parcel·la per part del seu titular. Recordem que la finca té 9.629 m2 i que el conjunt de Can Fàbregas ocuparia menys del 5 % de la superfície del solar. El planejament urbanístic vigent permet l’edificació de 26.576 m2 de sostre comercial i terciari.
La construcció de l’aparcament públic més gran del centre i els compromisos amb el patrimoni local i amb la dinamització comercial de Mataró són obligacions contractuals acceptades inicialment per El Corte Inglés per demostrar el seu interès públic pel projecte que pretenia tirar endavant a Can Fàbregas i de Caralt. Malgrat tot, el canvi del model negoci d’aquest gran operador comercial és a l’origen de l’abandonament dels seus compromisos.
La reconstrucció de la fàbrica protegida de Can Fàbregas i de Caralt als terrenys propietat d’El Corte Inglés mai ha estat un impediment tècnic perquè es pogués tirar endavant el projecte de la locomotora comercial i molt menys perquè es pogués construir al subsòl l’aparcament públic de 839 places que estava acordat en el contracte de compravenda de la parcel·la.
El Corte Inglés ha tingut l’oportunitat de construir-hi des del 2012 i ha cercat sempre una excusa per demorar la seva responsabilitat, inclòs el compromís que va adquirir amb la ciutat quan es va presentar al concurs públic i va signar el contracte de compravenda de la parcel·la amb PUMSA. L’operador comercial ha cercat durant anys el vistiplau de l’Ajuntament amb la intenció de vendre-li la finca a tercers, que han estat disposats a invertir a l’Illa de Can Fàbregas al preu del mercat. L’Ajuntament ha estat obert sempre a col·laborar-hi.