L’independentisme català es troba en una situació complexa i fragmentada políticament. Després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i la declaració d’independència fallida, el moviment ha patit una sèrie de contratemps, incloent-hi la repressió judicial i l’empresonament de diversos líders polítics.
A nivell polític, els partits independentistes, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya (Junts), mostren divisions internes i estratègiques. Mentre ERC ha adoptat una estratègia més pragmàtica i dialogant, buscant avenços dins del marc institucional espanyol, Junts manté una postura més de confrontació, insistint en la necessitat d’una ruptura clara amb l’Estat espanyol.
Aquestes diferències han dificultat la formació de governs estables i la implementació d’una estratègia unificada cap a la independència. A més, la CUP, amb la seva agenda més radical, afegeix una altra capa de complexitat al panorama polític.
Malgrat aquests reptes, l’independentisme manté un suport significatiu entre la població catalana. Les manifestacions massives durant la Diada de Catalunya i altres esdeveniments, mostren que una part important de la societat continua compromesa amb la causa independentista.
A nivell internacional, l’independentisme ha aconseguit certa atenció, però no ha obtingut el reconeixement oficial d’altres estats o organismes internacionals. La comunitat internacional, en general, continua considerant el conflicte com una qüestió interna d’Espanya.
En conclusió, l’independentisme català es troba en una cruïlla. Tot i mantenir un suport popular notable, les divisions internes i la repressió estatal, han minat la seva capacitat d’avançar de manera decidida cap a l’objectiu de la independència. La necessitat d’una estratègia coherent i una major unitat entre els diversos actors independentistes, és més important que mai per afrontar els desafiaments presents i futurs.
És el moment d’escollir la direcció correcte. Sembla que en les cruïlles anteriors hem errat la direcció més adient per l’independentisme.
Octavi Nonell