Més enllà de les onades de calor i els incendis forestals, l’estiu acostuma a ser temps de poques notícies. Però enguany això és diferent, si més no a Catalunya. Els possibles acords o desacords per formar govern, després dels resultats de les eleccions del passat dotze de maig, fan preveure un intens mes d’agost, informativament parlant.

En un article anterior ja vaig parlar de la difícil situació en què els resultats havien deixat als republicans. Llavors semblava que, amb l’excusa que eren els dos primers partits (PSC i JxC) els que havien de posar-se d’acord, no volien entrar en el joc dels pactes. Però era evident que, davant del fet que tant socialistes com juntaires volien per a ells la investidura, ERC tenia reservat el paper d’àrbitre.

Ens agradi o no, el PSC va guanyar les eleccions i una hipotètica investidura del President Puigdemont passa necessàriament per una abstenció dels socialistes. Fet que equivaldria a renunciar als drets que els ha atorgat la victòria (en vots i escons). Per altra banda, si no hi ha acord, anem a unes noves eleccions, situació no desitjable pel país. Tant per la situació d’interinatge de l’actual govern, com perquè les enquestes deixen clar que unes noves eleccions donarien un resultat similar al del 12M. Això per no parlar del cost que comporta l’organització d’una contesa electoral, ni de la situació interna d’Esquerra.

Tot plegat, és el resultat del desencant i frustració de l’electorat independentista. Que es va quedar a casa provocant el desastre electoral d’ERC, la baixada de la CUP i un minso i insuficient increment de diputats per a Junts. Molts independentistes ens sentim enganyats i cansats de les baralles entre partits després del #1O2017 (És recomanable llegir “Enemics íntims”, una anatomia de la desconfiança entre Junts i ERC, escrita per Oriol March i Joan Serra).

Amb tot això, ahir al vespre coneixíem la notícia d’un probable preacord entre ERC i PSC per investir Salvador Illa president de la Generalitat. Som molts els que no voldríem que Catalunya tingui de president algú que va donar suport al 155, però potser serà la manera que els partits dits independentistes entrin en una fase de reflexió i debat intern profunds. Tenien una majoria absoluta (52 %) que no han sabut administrar i s’han dedicat a desprestigiar-se entre ells. Uns més que altres, però tots ho han fet.

És per això que, si l’acord resolt d’una vegada per totes el tema del finançament, a més d’altres qüestions, benvingut sigui. Repetir eleccions seria encara pitjor.

Quim Fernàndez