Plataforma per la Llengua ha sol·licitat la recusació del jutge Javier Aguayo i de tot el tribunal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha suspès cautelarment el decret de règim lingüístic del sistema educatiu. L’entitat argumenta que la participació del jutge Aguayo i de certs membres del tribunal ha estat irregular i que les seves declaracions públiques prejutgen la sentència final.
Plataforma per la Llengua ha presentat un escrit per recusar el jutge Aguayo per les seves declaracions durant la visita dels eurodiputats, on va afirmar que “no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets i demanar el 25 % de castellà”. L’entitat també ha qüestionat la composició del tribunal, destacant que dos dels cinc jutges no formen part de la plantilla de la Sala del Contenciós Administratiu, fet que no es va comunicar a les parts implicades.
A més de la recusació, Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs per evitar la suspensió cautelar del decret, que regulava els Projectes Lingüístics de Centre i establia que el Departament d’Educació n’era l’únic responsable legal. L’entitat també ha anunciat que acudirà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea després que el Tribunal Constitucional espanyol hagi mantingut la decisió del Suprem d’excloure Plataforma per la Llengua de l’execució de la sentència que imposava un 25 % de classes en castellà a les escoles catalanes.
El decret 91/2024, aprovat el maig passat, volia impulsar l’ús del català en l’educació, desenvolupant els principis de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) pendents des del 2009. La normativa protegeix jurídicament les direccions dels centres i fixa que el Departament d’Educació és l’únic responsable dels projectes lingüístics. Plataforma per la Llengua va valorar positivament el decret per integrar el català al currículum de la FP i regular aspectes clau com l’elaboració i seguiment dels projectes lingüístics, tot i que consideren que podria ser més ambiciós en altres àmbits.
Segons l’entitat, la suspensió del decret impedeix als centres educatius millorar les eines per aconseguir un major equilibri lingüístic, i no es pot justificar legalment ni té efectes irreparables. Aquesta situació, diuen, afecta negativament l’interès general i la protecció dels drets lingüístics a les escoles de Catalunya.