En aquestes dates tan assenyalades, en què molts tirem la casa per la finestra i no tenim aturador a l’hora de comprar, vull parlar-vos de la Injustícia Social de la POBRESA, una lluita que ens concerneix a TOTS
La pobresa és una realitat crua i desoladora que persisteix arreu del món, una realitat que traspassa fronteres i afecta milions de persones, moltes de les quals lluiten cada dia per satisfer les seves necessitats bàsiques. La pobresa, però, no és tan sols una qüestió econòmica; és també manifestació clara de la injustícia social que s’arrela en el si dels nostres sistemes socioeconòmics.
Una de les evidències de la injustícia de la pobresa, és la desigualtat en la distribució de recursos. Vivim en un món on uns pocs gaudeixen de riqueses extraordinàries, mentre milions, lluiten per tenir accés a serveis tant bàsics, com educació o atenció mèdica. Això comporta un cicle de desavantatges difícil de trencar, ja que els pobres estan sotmesos a una lluita constant per sobreviure.
A més a més, la pobresa no afecta tothom de la mateixa manera. Les minories ètniques, les dones i altres grups marginats, es veuen sovint afectats de manera desproporcionada. Aquesta discriminació agreuja encara més la injustícia inherent a la pobresa i posa de manifest la necessitat d’abordar les desigualtats que la perpetuen.
La pobresa no és tan sols el resultat de circumstàncies individuals. També està lligada a decisions polítiques i econòmiques. Polítiques que fomenten la concentració de riquesa i contribueixen a la perpetuació de la pobresa. Cal un canvi que abordi les causes fonamentals de la desigualtat i posi fi a les pràctiques que afavoreixen uns pocs en detriment de molts.
La injustícia de la pobresa també es manifesta en la manca d’oportunitats. Moltes persones es veuen limitades en el seu desenvolupament personal i professional, simplement a causa del lloc on han nascut o les circumstàncies en què es troben. Aquesta manca d’oportunitats no només és un mal per als individus afectats, sinó que també és una pèrdua per a la societat en general, ja que impedeix que moltes persones aportin el seu ple potencial al món.
La solució a aquesta injustícia no és senzilla. Cal un esforç a nivell mundial per reformar els sistemes que permeten la persistència de la pobresa. Són essencials polítiques que promoguin la igualtat de drets i oportunitats, la redistribució justa de la riquesa i potenciar institucions que protegeixin els més vulnerables de la societat.
En última instància, la lluita contra la injustícia de la pobresa és una responsabilitat compartida. Com a ciutadans conscients, tenim el deure de demanar canvis als nostres governs, de promoure la consciència sobre aquesta qüestió i de contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a iniciatives que busquin alleujar el pes de la pobresa per al món. La pobresa no hauria de ser una condemna, sinó un problema que abordem junts per construir un futur més just i igualitari per a tots.
Que tingueu molt Bon Nadal i millor 2024.
Octavi Nonell