El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les què hi conviuen persones no emparentades. Així ho revela l’anàlisi realitzada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la seva publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES.”

 

Basant-se en les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori ha analitzat els 30 municipis del Maresme per comprendre l’evolució i estructura de les llars en el període comprès entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut un 4,4% al Maresme en l’últim decenni, situant-se en 173.547 llars l’any 2021. Malgrat això, la grandària de les llars s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. No obstant això, s’observen canvis en la seva tipologia. Tot i que el règim de propietat continua sent el més freqüent a la comarca (70,3%), ha disminuït en quasi 6 punts percentuals en l’última dècada. En canvi, el règim de lloguer ha augmentat fins al 21,2%, i el nombre de llars en habitatges cedits ha crescut fins al 8,5%.

El creixement del nombre de llars no s’ha donat uniformement en tots els municipis. Alguns, com Vilassar de Dalt (-3,1%; -107), Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16), han experimentat una disminució en el nombre de llars. En canvi, en termes relatius, destaquen els augments a Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaquen Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Quant al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis del Maresme és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli, representant el 61,3% del total de llars a la comarca. Les llars unipersonals tenen un pes del 23,4%, les d’una família amb altres persones no emparentades suposen el 5,4%, i les llars multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

Comparant les xifres del cens de 2011 amb les del 2021, es destaca una disminució del 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli, que han passat del 68,3% al 61,3%. D’altra banda, s’ha observat un increment tant en les llars unipersonals, que han passat del 22% al 23,4%, com en les llars d’una família amb altres persones no emparentades, que han crescut de l’1,1% al 5,4%. També s’ha produït un augment en les llars multipersonals que no formen família, passant de l’1,3% al 3,1%.

Quant a la grandària mitjana de les llars, aquesta s’ha mantingut pràcticament igual en el transcurs d’aquests 10 anys, passant de 2,61 persones per llar el 2011 a 2,6 persones per llar el 2021.

En resum, les llars unipersonals estan experimentant un augment en la majoria dels municipis del Maresme, amb destacats increments a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%), Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En alguns municipis, com Caldes d’Estrac, Premià de Dalt, Calella, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, aquesta tipologia de llar ha disminuït. En els municipis de la comarca, les llars de 5 o més persones han augmentat, destacant especialment en Òrrius, Dosrius i Arenys de Munt.