L’absència d’un deure de coneixement de la llengua catalana pels treballadors públics genera discriminacions per als ciutadans.
El report anual sobre discriminacions lingüístiques a parlants de català per part de les administracions públiques el 2022 revela un augment del 15,4%. Aquest informe, publicat per la Plataforma per la Llengua, registra un total de 118 casos de discriminació, un 19,2% més que l’any anterior.
Més del 40% d’aquestes discriminacions (45 casos) es van produir en l’entorn dels serveis sanitaris, gairebé sempre gestionats a nivell autonòmic.
Les dues principals causes d’aquestes discriminacions són el supremacisme castellà i la manca de coneixements de català entre els professionals sanitaris.
Augment de les discriminacions per parlar en català a la salut pública
Les discriminacions per parlar en català a la salut pública als territoris de parla catalana de l’Estat espanyol van augmentar un 15,4% el 2022, segons l’informe anual de discriminacions lingüístiques a parlants de català per part de les institucions públiques de l’Estat. Aquest informe, publicat per Plataforma per la Llengua, evidencia que el problema que els governs de les Illes Balears i la Comunitat Valenciana neguen que existeixi no mostra signes de millora.
El report del 2022 analitza els casos de discriminació que han arribat al coneixement de l’entitat i revela un augment global del 19,2%, amb un total de 118 casos. D’aquests, 45 van tenir lloc en l’àmbit sanitari. Aquests casos inclouen situacions en què treballadors públics van pressionar ciutadans perquè parléssin en castellà en lloc de català, van negar serveis a qui parlava català o fins i tot els van insultar o vexar per aquesta raó. Plataforma per la Llengua considera que aquests casos d’abús i tracte desigual són part d’un problema més gran de discriminació lingüística estructural a l’Estat espanyol, relacionat amb la ideologia supremacista castellana del nacionalisme espanyol i amb el redactat discriminatori de la Constitució i les lleis.
Augment constant de les discriminacions lingüístiques
Els casos de discriminació lingüística sota la responsabilitat de les institucions no han deixat de créixer des que Plataforma per la Llengua va començar a recopilar-los el 2018. Dels 25 casos d’aquell any, es va passar als 32 el 2019, als 52 el 2020, als 99 el 2021 i, finalment, als 118 el 2022. Aquest augment ha estat particularment pronunciat als serveis sanitaris. Mentre que el 2018 suposaven el 20% del total (5 de 25 casos), el 2021 ja representaven el 39,4% (39 de 99), i el 2022 van mantenir-se en un 38,1% (45 de 118). Entre els casos documentats es troba l’exemple d’una metgessa del 061 que va dir a una ciutadana que telefonava pel seu fill malalt a causa de les drogues: “¿Quiere hablar en catalán o quiere que su hijo se cure?” En un altre cas, un metge va dir a un pacient: “Si me habla en valenciano, usted tiene que abandonar la consulta.” I en un tercer cas, una metgessa va dir a una pacient: “Mira, nena, me hablas en castellano, que tengo mucho trabajo y no puedo estar perdiendo el tiempo.”
Supremacisme castellà i falta de coneixements de català
Les actituds descrites, sovint acompanyades d’expressions com “estamos en España,” revelen una ideologia supremacista que considera el castellà com a especial i superior a les altres llengües de l’Estat. Per al nacionalisme espanyol, el castellà seria “la lengua común” de tots els ciutadans, independentment de la seva llengua materna o habitual, o de la llengua pròpia del territori. Aquesta ideologia, que és hegemònica, és una de les dues principals raons darrere de les discriminacions lingüístiques. L’altra raó, que està estretament relacionada, és la manca de coneixements adequats de la llengua pròpia entre els treballadors públics. Mesures com la presa pel govern de les Illes Balears de eliminar el requisit del coneixement del català pels professionals sanitaris no contribueixen a resoldre el problema ni a reduir les discriminacions.