No deixa de ser sorprenent que tot i les promeses de Pedro Sánchez -que el patrimoni de
la Sareb estaria a disposició dels Ajuntaments que ho sol·licitessin- ara s’anunciï que les
finques que conformen Can Fugarolas i el seu entorn, propietat de l’empresa amb majoria
de capital públic, es posaran a la venda.
Mes enllà del debat ciutadà que tot plegat ha generat amb comunicats i convocatòries de
concentracions davant de l’Ajuntament durant els propers dies, el primer que m’ha vingut
al cap es què en deia de tot això el programa de govern acabat de signat a Mataró entre
les delegacions locals del PSC i En Comú Podem.
Feta la consulta, i tal com em temia, no se’n deia res, ni tan sols una simple menció, fet
que evidencia que aquest no era un punt que preocupés massa als signants.
Sobta també que els defensors d’aquest govern, molts d´ells signants i promotors del
manifest en suport de Can Fugarolas, més enllà de les seves antigues proclames d’unitat,
no fessin ni el més mínim esforç per preocupar-se que Can Fugarolas sortís en el programa
pactat.
Si no ho feren fou perquè segurament no ho consideraven urgent. Encara ressonaven les
proclames del President del govern espanyol, el més progressista de la història, diuen, en
la que participen degudament coal·ligats els mateixos grups que governen Mataró, i ha
estat electoralment evident que se’l creien.
Ara tots ells tenen un problema. Com explicaran la seva despreocupació als grups i
ciutadans que els han donat suport públicament?
Què els diran als cooperativistes de Mataró que han sortit públicament en suport de Can
Fugarolas?
Com s’expropia -en sentit col·loquial- una finca, que per mitjà de la Sareb ja forma part,
encara que sigui indirectament, del patrimoni públic?
Hi ha algú que defensi que el ciutadà ha de pagar dues vegades la mateixa cosa?
El meu capteniment és que no cal expropiar la finca perquè no es perdi Can Fugarolas
sense abans exigir que es compleixen les promeses del Sr. Sánchez.
Després de la roda de premsa, els col·lectius en possessió de la finca, defensen que el
contracte de masoveria urbana subscrit és vigent fins a mitjans de 2026, tot i que no
sembla que la Sareb li doni cap valor, ja que no els ha notificat la venda.
Tot plegat ens enxampa en un moment en el que cal veure si amb la tan anunciada revisió
del Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró, aquests solars puguin arribar a tenir la
qualificació d’equipaments públics.
Tot el que no sigui exigir el compliment dels compromisos del Partit Socialista, anirà
servint per a marejar la perdiu, convocar concentracions i fer veure el que no és.
S’atreviran amb la Sareb, els que han sumat “perquè guanyi Mataró? “No és un moment
fàcil per l’entitat que, justament la setmana passada, va assenyalar que difícilment
liquidarà el conjunt d’immobles traspassats en el 2027, termini en el qual venç el
mandat. La Sareb manté deutes amb l’Estat de més de 30.000 milions d’euros.