En tenim molts i variats, i amb els anys es van modificant, o afegint de nous. A banda de l’opi, entès com a substància, en el sentit literal, metafòricament tenim l’estrella que es manté al podi: el futbol. Amb aquest esport posem sota l’estora temes que en altres contextos ens alarmaríem. Estem parlant de foteses com els drets humans. Sembla que tothom es va tapar els ulls, tot i celebrar el mundial en un país capaç de condemnar a mort un futbolista que clamava per la igualtat. Els resultats dels partits els teníem puntualment, però què se’n va fer d’aquell valent, no en tenim ni idea.
De vegades serveix per desviar l’atenció de notícies que interessa que passin desapercebudes. La ruptura entre el futbolista Gerard Piqué i la cantant Shakira, hem estat mesos arrossegant-la, sobretot a la ràdio, que no deixa d’emetre les cançons per fer real aquella frase de “las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan”. El que m’amoïna, més que la vida sentimental d’aquest parell, és que mentrestant ens van colar un impost per omplir les guardioles de les pensions. O sigui, es van dilapidar les reserves i, per variar, som la ciutadania qui ha de pagar els plats trencats. Això sí, sota un nom molt bonic com mecanismo de equidad intergeneracional, per rentar la cara.
Les plataformes com HBO, Netflix, Amazon Prime etc., també són ideals per evadir-te de la realitat i els teus fantasmes. Mentrestant els hackers sense ànima ni sentit comú cometen atacs informàtics a hospitals com el Clínic, i molts pacients no van poder rebre la quimio quan els tocaria, pel desgavell provocat.
Ara hi hem d’afegir la intel·ligència artificial, encara més en voga amb la irrupció del xat GPT. Em va fer riure el periodista Marc Giró, el qual en la presentació de la gala dels Premis Carles Rahola de periodisme, va demanar-se perquè volíem la intel·ligència artificial, si com a humanitat encara no havíem assolit la natural. Ja té raó, ja. No caldria demanar tant, amb una mica de sentit comú i menys opis, potser aniríem millor.
Elisabet Cassà