Ca l’Arenas – Museu de Mataró, mostrarà, a partir del 18 de maig, l’exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)”, comissariada per Francesc Miralpeix, historiador de l’art de la Universitat de Girona.
La història de la majoria dels museus catalans no s’entendria sense el trasbals que va suposar la Guerra Civil per al conjunt del patrimoni del país. Hi va haver un abans i un després en la museografia catalana. Gairebé noranta anys després d’aquell trist episodi, s’ha volgut posar llum en aquest capítol de la història de les col·leccions del museu de Mataró i mostrar la naturalesa, els orígens i les conseqüències del projecte museístic de Can Serra, la seu del museu municipal, que va començar a prendre forma els primers anys de la dictadura franquista.
Per raons ben diverses, els béns requisats durant la guerra que no van ser retornats als seus propietaris van passar a ser de titularitat del nou Estat Nacional, que els va cedir en qualitat de dipòsit a museus, institucions i particulars. El Museu de Mataró no va ser l’únic museu català en rebre objectes d’aquesta procedència, però sí un dels més beneficiats del repartiment. L’Expedient 2619 identifica els dos lots cedits a Mataró l’11 de maig i 2 d’agost de 1944. El primer aplegava 57 ítems inventariats de tota mena, amb obres de Masriera, Rusiñol o Galwey. El segon lot constava de 880 peces, que incloïa 300 monedes, 326 medalles i 254 objectes més, amb joies, elements decoratius i un bon nombre d’obres d’art (sèries de gravats de Goya, dos dibuixos de Salvador Dalí, pintures de Nonell, Brull, Nogués, Armet, Vayreda, pintures d’alta època, etc.).
El retorn d’obres i la posterior confecció dels lots dels dipòsits no s’entendria sense l’acció prèvia del SPHAC, que havia estat decisiva per a la salvaguarda dels fons dels museus catalans i d’un bon nombre de col·leccions particulars. Va encarregar-se d’elaborar inventaris i de marcar els objectes per poder garantir, en el futur, la traçabilitat de les obres. I tot i que inicialment es va parlar de salvaguarda i protecció, la nacionalització dels béns per a fins culturals es va veure com una fita possible. Els llistats d’obres van ser decisius per a la gestió dels trasllats i per a la tasca de devolució duta a terme pel SDPAN, que va afegir noves marques als objectes en forma d’etiquetes i inscripcions.
Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023) aplega prop d’un centenar de peces i ha comptat amb la col·laboració, entre d’altres, de l’Arxiu Municipal de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Museu d’Història de Catalunya, CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Universitat de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca Nacional de España i l’Archivo Regional de Madrid.
L’exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)”, que es podrà visitar fins al 22 d’octubre de 2023, és un projecte concebut com un acte necessari de transparència, en la línia del camí emprès per alguns grans museus i institucions europees a l’hora de revisar la naturalesa dels seus fons. I és, també, una invitació a la ciutadania a reflexionar sobre un temps i uns fets encara molt poc coneguts.
L’estudi de les col·leccions del Museu de Mataró forma part del projecte I+D IGUEMUS “El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos de Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados” que porta a terme l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), durant el període 2022-2026.