No ens tremola la veu en afirmar que la salut mental, és un punt d’inflexió en el teixit cultural de qualsevol territori. El pes que carrega l’estigma de la salut mental, només permet una connotació d’aïllament envers els altres i que, en cap cas, afavoreix a un mateix i a les persones que l’envolten.
Cal parlar-ne, compartir, saber-ne… perquè tenim molt clar que no parlar d’un concepte, no el fa desaparèixer. Sabem que, a l’any 2022, una de cada quatre persones dels Països Catalans, van patir en salut mental. Per tal de poder fer front aquestes dades, en primera instància, se n’ha de parlar. La Cup Mataró sempre ha posat un peu endavant pel que fa a la lluita col·lectiva, la solidaritat i la constància. És per això que, en cap cas, ara en serà una excepció. A més, som conscients que parlar de salut mental, i posar la mirada en aquest conflicte, és seguretat. Una seguretat que cal assumir per tenir un futur digne i de qualitat.
Estem veient que la salut mental, respecte al paper de les institucions, no manté un seguiment d’acompanyament, ni en molts casos, resolutiu. Es percep en aquest tema, un sentiment d’anèmia difícil de vincular entre persones i les institucions. És per això , que cal d’una vegada per totes, tenir la responsabilitat governamental de ser-hi. Tenim clar que la clau del canvi serà a través de la informació, coneixements clars i directes, punts de trobada, i de qualsevol procés aplicatiu o explicatiudins dels serveis sanitaris sobre la salut mental. Però no només això… Hem de teixir una xarxa des de la infantesa, per poder detectar en qualsevol instant, un indici de mancança pel que fa a la salut mental. És per aizò , que cal tenir tots els serveis públics amb formació i vinculació entre aquests, pel que fa a la detecció d’aquest risc, per tal que la intervenció sigui molt més directe i resolutiva. És un error esperar actuar en quant es produeix un ingrés hospitalari. En la majoria de casos, previ a l’ingrés, hi ha moltes intervencions possibles que permeten evitar l’ingrés o fer-ne d’aquest un reforç i no una eina de supervivència.
La formació dels serveis és important, i la convivència i comunicació entre la ciutadania, els serveis públics, i el conjunt de les institucions, ha de ser una obvietat. En cap cas, no es pot desvincular als serveis públics de la ciutadania, ja que la dicotomia existent és necessària per treballar conjuntament, en aquest cas, per una sanitat pública i de qualitat.
Podríem dedicar dies i hores en parlar de com reproduir una salut mental de qualitat dins la ciutadania, i com tractar un conflicte que sembla espantar a molts d’aquells que fan política municipalista. Però sovint, cal ser clar i directe. La Cup Mataró, vol que aquesta ciutat parli de salut mental, que sigui referent dins del territori com a motor de canvi i eliminació de l’estigma. Que reprodueixi espais segurs i formats per poder tractar, des d’un inici, la salut mental. A més, volem fer-ho juntes, creant xarxes entre barris, fent possible la solidaritat que ens caracteritza i que en moltes ocasions se’ns nega. També volem estar acompanyades en el procés, no volem caminar soles preguntant-nos si ens hem deixat alguna cosa per fer, si no hem lluitat suficient, o si bé la salut mental, és una causa perduda allunyada de ser combatuda.
La Cup Mataró aposta per l’aplicació d’espais, dins dels barris, on la ciutadania pugui fer ús d’equips professionals, especialitzats en salut mental. Volem que siguin punts de trobada tan informatius, d’acompanyament, o connectors amb les institucions pel que fa al procés burocràtic que s’escau.
Necessitem ser decisius, combatius, i solidaris. Sabem que gent que lluiti és el que cal, que si hi som ho podrem, i que la salut mental serà un esglaó més cap a l’alliberament social.
Sobre la salut mental, parlem-ne!
Marta Vihé Illescas
Militant de la CUP Mataró