A pràcticament tres mesos de les properes eleccions municipals, molts ciutadans, en les seves converses, manifesten el seu desencís amb la política i, el pitjor, de retruc en la política municipal. I dic el pitjor, perquè, encara que no ens adonem, és la més propera i la que a curt termini, potser podem percebre millor. Encara que els impostos, que són els que se decideixen en les generals, de fet són les que ens marquen els nostre límits econòmics.
Són molts els que estan cansats de promeses incomplertes i d’aixecades de camisa. Això fa que se sentin orfes de representació i desorientats en tant que, progressistes adopten mesures de dretes i defensors dels capitalistes, pregonen mesures progressistes; que això no vol dir que desprès les posin a la pràctica. Ja n’estem escarmentats.
Però les eleccions municipals tenen una vesant diferents de les altres. Sovint i més en poblacions petites i mitjanes, els candidats són persones conegudes. Vaja, que sabem del peu que calcen. Això que sovint pot estar un avantatge a l’hora de decidir la intenció del vot, a vegades fa que et trobis amb un bon candidat, però que representa un mal partit, i també a l’inrevés, un bon partit i un mal candidat.
Mataró com a vuitena ciutat de Catalunya per habitants, pareix que és una ciutat gran. Però a l’hora de la veritat sembla que som un poble. De fet podríem dir que, per segments o afinitats, sempre et trobes a les mateixes persones en els mateixos àmbits socials.
Quasi tothom coneix als candidats que se perfilen per regir el destí de la nostra ciutat en els propers quatre anys. Sabem el que tenim i el que pot esdevenir amb el “mateix color”. De fet tenint un problema de seguretat ciutadana que no saben com resoldre’l des de fa un munt d’anys. Sabem el què s’hi ha fet i diuen faran els que manen ara (perquè no ho han fet?) També el que diuen faran els que no manen. Però també sabem que estan supeditats al que ordenin les altes esferes del seu partit.
Aquests són segurament els motius pels que molts mataronins se senten orfes i desorientats, mancats de ganes i d’il·lusió per participar en les properes eleccions municipals. Pot ser que una llista de ciutadans, compromesos tant sols amb Mataró, que duguin Mataró al cap i al cor, els podria engrescar.
Octavi Nonell