Menjar és una necessitat fisiològica, i les bases d’una alimentació saludable són prou clares: millor ingerir productes naturals, el mínim processats possible, de temporada i proximitat. Per contra, menjar sa, ecològic i de quilòmetre zero és més car que un paquet de rebosteria industrial comprada en una gran superfície. Un trist contrasentit. Les persones amb poc nivell adquisitiu s’alimenten pitjor perquè és més barata una salsitxa de frankfurt que una cuixa de pollastre de granja.
També s’ha normalitzat una altra situació sense massa sentit. Per què un mango americà pot ser més barat que una mandarina valenciana? I és més, per què les millors mandarines d’aquí les he menjat a França?
Com a persones consumidores tampoc obrem adequadament. Per quin motiu volem maduixes a l’hivern? O per què ens obstinem a menjar quinoa, en nom de la salut, quan sabem que això afecta negativament a Perú i altres països productors, ja que la nostra demanda els fa encarir el preu i no tenen recursos per adquirir el seu propi producte?
Fernando T. Maestre, investigador de la Universitat d’Alacant, s’exclamava a Twitter que una síndria cultivada a Espanya fos més barata en un supermercat d’Alemanya. Ho corroborava amb la fotografia d’un prospecte amb el preu en qüestió: 0,77 euros el quilo, mentre que a Espanya s’ha arribat a triplicar.
En nom de la guerra entre Rússia i Ucraïna, s’ha encarit el preu de l’energia, aquest fet ha repercutit en la cistella de la compra. Què hem de fer? Deixar de comprar peix d’Arenys i optar pel congelat per grans marques? Invertir en alimentació saludable seria el més recomanable, però no totes les butxaques s’ho poden permetre.
Els ODS o Objectius de Desenvolupament Sostenible, per tal de tenir una vida digna, promoguts per les Nacions Unides de cara a la famosa Agenda 2030, i que s’haurien d’assolir abans d’aquesta data són: fi de la pobresa, gana zero, salut i benestar…N’hi ha catorze més. Cal que continuï o ja veiem que anem tard?
Elisabet Cassà