La Declaració Institucional presentada pel grup municipal de ciutadans s’ha aprovat amb l’abstenció del PSC i ERC i el vot a favor d’En Comú Podem i Junts.
El Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Mataró va presentar en Junta de Portaveus una Declaració Institucional instant al Govern d’Espanya a la creació d’una targeta sanitària única per millorar l’accessibilitat digital dels professionals sanitaris en les històries clíniques i facilitar els tràmits burocràtics.
Des de Ciutadans assenyalen que a Espanya existeix una “fragmentació sanitària” a causa de la “inexistent coordinació” entre comunitats autònomes en matèria de Salut. En aquest sentit, els liberals han explicat que “per exemple, si un ciutadà espanyol o resident permanent necessita rebre atenció sanitària en una Comunitat Autònoma diferent de la del seu lloc habitual de residència, aquesta necessitat es converteix en una carrera d’obstacles en la qual es tracta al pacient com un ‘desplaçat’ amb accés únicament a Urgències”.
A més, la formació taronja ha posat l’accent en la impossibilitat que els professionals sanitaris puguin accedir a l’historial clínic del pacient si aquest es troba en una altra Comunitat Autònoma. “Això és només un exemple de la fragmentació sanitària a la qual hem arribat a Espanya, impossibilitant una atenció de qualitat al pacient si es troba en una Comunitat Autònoma diferent de la de la seva residència habitual, en una ciutat diferent de la de la seva residència habitual o, fins i tot en alguns casos, atès en un centre sanitari diferent del seu de referència.
Per tot això, Ciutadans ha instat el Govern d’Espanya a “acabar amb la diferenciació entre residents i no residents d’una comunitat autònoma”, “la posada en marxa de la Targeta Sanitària Única en el Sistema Nacional de Salut” i “millorar el funcionament, la disponibilitat de dades i l’accessibilitat als mateixos a través de la Història Clínica Digital”.
El text íntegre de la Declaració Institucional és el següent:
“La política sanitària està descentralitzada a les Comunitats Autònomes des de la dècada dels 2000, encara que el Govern continua mantenint, entre altres, les competències de les bases generals del Sistema Nacional de Salut i ha de vetllar també per la coordinació en matèria sanitària en tot el territori nacional. No obstant això, és ben conegut que aquesta coordinació en la majoria dels casos és inexistent. Per exemple, si un ciutadà espanyol o resident permanent necessita rebre atenció sanitària en una Comunitat Autònoma diferent de la del seu lloc habitual de residència, aquesta necessitat es converteix en una carrera d’obstacles en la qual es tracta al pacient com un ‘desplaçat’ amb accés únicament a Urgències i, únicament, si la voluntat del facultatiu i del personal estan de la seva part, poden accedir a una assistència sanitària amb normalitat.
A més, això és un problema també per als professionals sanitaris. En el diari El País es recollia fa unes setmanes una notícia sobre una dona que havia estat inconscient a Sevilla i que, en traslladar-la a l’hospital i procedir a atendre-la, els facultatius descobreixen que no saben d’ella més que el que posa en el seu Document Nacional d’Identitat (DNI), sense accés a la seva història clínica de manera completa. Al no tenir manera d’accedir a aquesta història clínica i, per tant, d’al·lèrgies prèvies o reaccions a tractaments, li administren un medicament que, d’acord amb el seu estat, seria pertinent. El problema és que són els facultatius els que, en aquest moment, s’exposen al risc que la seva decisió acabi provocant-li a la pacient una reacció al·lèrgica que empitjori encara més la seva situació. En el cas particular d’aquest cas relatat per El País, de fet, ocorre: la pacient reacciona amb un broncoespasme, una dificultat respiratòria provocada pel fàrmac, al qual resulta ser al·lèrgica.
Això és només un exemple de la fragmentació sanitària a la qual hem arribat a Espanya, impossibilitant una atenció de qualitat al pacient si es troba en una Comunitat Autònoma diferent de la de la seva residència habitual, en una ciutat diferent de la de la seva residència habitual o, fins i tot en alguns casos, atès en un centre sanitari diferent del seu de referència. Malgrat que comptem amb una Secretaria General de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salut en l’organigrama del Ministeri de Sanitat, la veritat és que el nostre Sistema Nacional de Salut (SNS) no compta amb les eines digitals ni competències i habilitats necessàries per a poder donar una resposta a aquesta mena de problemes Per exemple, existeix la Història Clínica Digital, a la qual les Comunitats Autònomes han de subscriure’s i voluntàriament accedir a facilitar i a rebre dades sanitàries. A més, en alguns casos l’eina no funciona correctament, deixant igualment a cegues als facultatius, que no poden accedir si més no a un resum de l’historial mèdic d’un pacient i, per tant, no poden realment donar-li l’atenció que requereix. Aquest tipus de situacions ocorren, fins i tot, quan un pacient es muda d’una Comunitat Autònoma a una altra i s’empadrona en el seu nou municipi de residència, trigant mesos o fins i tot anys en què el seu centre sanitari de referència obtingui tota la informació mèdica disponible d’aquest pacient per part de la Comunitat Autònoma d’origen.
Els propis professionals han expressat les seves queixes, com recorda també l’article d’El País, citant al president de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (*SEMERGEN), José Polo, que afirmava que “el pacient viatja, però les seves dades no, quan tenen una targeta sanitària que funciona en qualsevol farmàcia d’Espanya; allí tenen la informació, però el centre de salut no pot saber el que [aquest pacient] està prenent”. En definitiva, aquests problemes burocràtics i d’accessibilitat digital no sols són un problema per a la qualitat assistencial, sinó que posen bastons a les rodes d’uns professionals sanitaris que ja han de fer front a situacions de responsabilitat que, si les administracions fessin el seu treball de forma més efectiva i eficaç, no haurien de presentar-se’ls
Tot això ocorre, a més, quan es continua incomplint la disposició addicional centèsima quarantena vuitena de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2021, sobre la posada en marxa d’una Targeta Sanitària Única en el Sistema Nacional de Salut. Aquesta disposició addicional va ser proposada pel Grup Parlamentari Ciutadans i inclosa en el text legal a instàncies d’aquest. L’objectiu era, precisament, acabar amb aquesta fragmentació que, a més, s’havia provat letal a l’hora de fer front de manera efectiva a la pandèmia de COVID-19. Actualment, han passat uns dos anys des d’aquell acord i el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2023 es troba en tramitació en el Congrés dels Diputats, però el Govern segueix sense donar compliment a aquesta obligació legal de 2021.
Mentrestant, els espanyols continuen enfrontant-se a un Sistema Nacional de Salut que no respon de manera adequada a les seves necessitats, i que preval els interessos territorials abans que l’interès general de comptar amb una assistència sanitària plena en tot el territori nacional
Per tot això, presentem al Ple de l’Ajuntament de Mataró la següent Declaració Institucional:
PRIMER.- Instar el govern d’Espanya a realitzar les labors de coordinació sanitàries necessàries, entre les diferents comunitats autònomes, per a acabar amb la diferenciació entre residents i no residents d’una comunitat autònoma i, per tant, eliminar la figura de ‘desplaçat’.
SEGON.- Instar el govern d’Espanya a donar compliment a la disposició addicional centèsima quarantena vuitena de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2021, sobre la posada en marxa d’una Targeta Sanitària Única en el Sistema Nacional de Salut.
TERCER.- Instar el govern d’Espanya a prendre les mesures necessàries, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, per a millorar el funcionament, la disponibilitat de dades i l’accessibilitat als mateixos a través de la Història Clínica Digital.
QUART.- Instar el govern d’Espanya per a impulsar, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, que els facultatius de tota Espanya coneguin, aprenguin i dominin el funcionament de la Història Clínica Digital.”