Aquestes darreres setmanes l’alcalde de Mataró, David Bote, s’ha llençat de cap a una maldestra i vistosa campanya per reclamar acabar amb les ocupacions d’immobles a la ciutat. I, si bé propaga la reforma legislativa que promou amb grans eslògans, s’oblida d’explicar què és realment el que vol canviar respecte a la llei actual. I encara més important, s’oblida de totes les oportunitats perdudes que ha tingut el seu partit d’afrontar aquest problema des d’una vessant molt més social.
Primer de tot ens hem de remuntar al setembre de 2020, quan les fortes mobilitzacions ciutadanes a favor d’acabar amb l’especulació habitacional dels grans tenidors i amb la precarietat dels arrendataris va promoure la Llei Catalana de Regulació dels Lloguers. Aquesta norma, sorgida de la pressió popular, va ser acollida al parlament i tramitada pels grups parlamentaris del govern (Junts i ERC), la CUP i els Comuns per, després d’una negociació in extremis amb el sector més a la dreta de l’antiga Convergència, aprovar-se i esdevenir una regulació pionera als Països Catalans. Amb tot, el PSC va optar per instal·lar-se en la crítica, va amenaçar que era una llei susceptible de ser tombada i, finalment, es va abstenir. Així, van girar l’esquena un cop més a les demandes populars, negant-se a solucionar el problema de l’habitatge des de les necessitats de la gent.
No obstant això, la regulació va tirar endavant i, mentre va durar, va ser tot un èxit. Molts contractes de lloguer van poder-se renegociar i signar a la baixa, fomentant l’emancipació del jovent i el creixement de barris que, en altres circumstàncies, haurien vist com era expulsada una bona part de la seva població per no poder fer front a uns preus abusius, especialment a l’àrea metropolitana.
Malauradament la cosa no va acabar aquí, sinó que el PSC-PSOE va decidir atacar un cop més la sobirania del poble català, aquesta vegada, però, amb la ciutadania més vulnerable al punt de mira. El ministre Ábalos, aleshores mà dreta de Pedro Sánchez, va deixar ben clar que per a ells l’habitatge és un bé de mercat, fins i tot per sobre del dret a l’habitatge que marca la constitució que tant diuen defensar. En conseqüència, el Gobierno va anunciar la impugnació de la Llei de Regulació catalana des de Madrid i els tribunals de l’estat van rematar la feina. Era l’estiu de l’any 2021 i, malgrat la situació econòmica derivada de la pandèmia, van escollir posar-se de part dels especuladors, abandonant novament la gent.
Aleshores, si han tingut tantes oportunitats de regular el mercat i lluitar contra els desnonaments i la pobresa i, per tant, contra les ocupacions, què intenten fer ara? Per què de sobte fan tant soroll amb allò que s’han negat a treballar durant tant de temps?
En primer lloc, perquè ara s’apropen unes eleccions amb què espera treure rèdit del mateix problema que ha contribuït a crear. Però, menys aparents, hi pot haver motius més foscos i ens cal repassar la legislació actual per comprendre’ls.
Actualment, tot i que no s’acostuma a explicar, la llei diferencia clarament entre l’ocupació d’una casa habitada —també hi contempla una segona residència —, on pot viure habitualment qualsevol persona, i la d’una casa buida, propietat d’una entitat amb diferents immobles. En el primer cas, el delicte és penal, comporta penes de presó en considerar-se una violació del domicili i la policia pot actuar directament al llarg de les primeres 24-48h. El segon, en canvi, és un delicte tipificat al codi civil, que té en compte les circumstàncies de l’ocupació i les necessitats de les parts. Per exemple, pot entrar a valorar si un fons voltor incompleix un contracte de lloguer o fa fora una família vulnerable sense alternativa residencial, cosa desgraciadament molt freqüent als nostres barris.
Per tant, la reforma que promouen Bote i el PSC no busca aconseguir els desnonaments exprés que promet als veïns (que ja existeixen en el cas de l’habitatge habitual), sinó que pretén equiparar les necessitats dels bancs a les de les persones més vulnerables. Aquesta reforma no vol ajudar a la ciutadania, sinó dotar de més eines els bancs i els fons voltors que trituren la nostra ciutat. És clar que ells paguen les seves campanyes, el veïnat no.
PD: Un dia després d’haver escrit aquest article es fa públic que el govern municipal de Premia de Dalt, format per Junts i el PSC, ha contractat a l’empresa feixista Desokupa. Un cop més la dreta catalana i la dreta espanyola actuen conjuntament a l’hora de trepitjar els drets socials. Evidentment, així mai solucionaran el problema de l’habitatge, tan sols alimentaran al monstre que haurem de parar entre tota la resta. No passaran!
Carlos García Cádiz
Candidat a l’alcaldia de la CUP Mataró