L’habitatge és un dret regulat…
Constitució espanyola
Article 47.
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.
Estatut d’autonomia de Catalunya
Article 26.
Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.
Però tret de la “regulació”, tots els governs, de tots els nivells i colors hi ha passat de puntetes.
D’entrada implica a destinar-hi importants quantitats de diners dels que sovint no se’n disposa. Hi ha prioritats “més importants.
Però també implica enfrontar-se als grans capitalistes i a la banca, al cap i la fi, els grans tenidors d’habitatges buits que podrien resoldre el problema.
Bancs i entitats financeres, estan farcits d’habitatges escampats per tot el territori. Sovint, molt sovint; procedents d’actuacions hipotecàries fallides que han acabat amb el banc o entitat financera, fent-se amb la titularitat de les cases i pisos distribuïts per arreu.
La precarietat, la picaresca, no ens enganyem; i les màfies, han atiat el foc de les okupacions. Molt disculpables quan el motiu és la primera circumstància. Però totalment condemnable en els altres casos.
I ara vaig amb les consideracions:
Primera. Un particular: tingui dos o quatre habitatges, no ha de fer-se per cap motiu, càrrec de resoldre les responsabilitats dels governs. I si té dos o deu habitatges fruït del seu esforç, és lliure de disposar-ne com li plagui.
Segona. No puc entendre que els okupes d’un habitatge en una comunitat de veïns, es fotin a tot el veïnat en contra. La necessitat es pot entendre. La manca de compromís en la convivència respectuosa i responsable, no. Entenc que a algunes obligacions, no podran fer-hi front. Però n’hi ha moltes altres que sí.
Tot és qüestió de voler CONVIURE sense fer malviure. Ja tenim tots plegats una vida prou complicada. I no. No estic a favor de les okupacions.