La Junta de Portaveus, celebrada el 3 d’octubre, va aprovar una Declaració institucional presentada pel Grup Municipal de Ciutadans per tal que s’aprovi, amb caràcter d’urgència, una deducció extraordinària i temporal a l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per alleujar la pujada dels tipus d’interès en la hipoteca de les famílies.

 

Cristina Sancho (Cs)

El Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Mataró va presentar a la darrera Junta de Portaveus una Declaració Institucional instant el Govern de l’Estat i al Congrés dels Diputats a “aprovar, amb caràcter urgent, una deducció extraordinària i temporal en l’IRPF de, almenys, el 25% de l’import de l’increment experimentat en el pagament d’interessos de les hipoteques constituïdes a tipus variable fins a l’1 de setembre de 2022 sobre l’habitatge habitual”.

La portaveu d’aquest grup, Cristina Sancho, ha explicat que “està en mans del Govern espanyol alleujar alguns dels efectes secundaris més negatius d’una normalització de la política monetària que, si bé era previsible des de fa temps, per les especials circumstàncies d’una inflació desbocada, està sent executada a un ritme accelerat que ha enxampat a gran part de l’economia espanyola de sorpresa”.

La proposta es va aprovar amb els vots a favor de Ciutadans, Junts per Mataró i En Comú Podem i l’abstenció del PSC i d’ERC.

 

El text íntegre de la proposta és la següent:

El juliol passat el Banc Central Europeu (BCE) va prendre la decisió d’augmentar els tipus d’interès de referència en 50 punts bàsics. Per primera vegada des de 2014, el tipus d’interès de la facilitat de dipòsit deixava d’estar en el rang dels números negatius i se situava en el 0%. Posteriorment, després de la reunió del Consell de Govern de setembre el BCE va tornar a anunciar una pujada de tipus d’interès, aquesta vegada de 75 punts bàsics, la major alça de tipus des que es va introduir l’euro físicament en circulació.

Resulta incontestable, per tant, que ens trobem en l’actualitat en una fase de normalització de la política monetària que posarà en oposició a l’extraordinari període d’una dècada de tipus d’interès pràcticament nuls o negatius. Així ho suggereixen tant els propis anuncis del BCE sobre les seves intencions futures com les accions preses per la resta d’autoritats monetàries dels països del nostre entorn econòmic. De fet, actualment les expectatives dels agents dels mercats financers apunten al fet que l’any 2022 l’eurozona tancarà amb un tipus d’interès de referència pròxim al 2%.

L’evolució dels tipus d’interès de referència dels bancs centrals, lluny de ser una qüestió macroeconòmica abstracta, té un impacte real i directe en les empreses, en dificultar i encarir les línies de crèdit necessàries per a invertir, i, sobretot, en milions de llars que han de fer front al pagament d’hipoteques i altres préstecs de tipus d’interès variable que depèn, de manera més o menys directa, del tipus d’interès de referència del BCE, com és el cas de l’Euribor.

Si bé l’any passat, segons dades de l’INE, per primera vegada en la sèrie històrica es van constituir més hipoteques a tipus fix (62,9%) que a tipus variable (37,1%), la veritat és que a Espanya el més freqüent ha estat el contrari. De 2003 a 2015 més del 90% de les hipoteques constituïdes eren de tipus variable i de 2016 d’ara endavant entorn del 60% eren d’aquest tipus. És a dir, la gran majoria d’hipoteques vives avui dia i a les quals les llars han de fer front mes a mes són de tipus interès variables. En concret, segons dades de l’Associació Hipotecària Espanyola (*AHE), a tancament de 2021 hi havia 5.529.502 hipoteques vives a Espanya, i un 75,1% d’elles (4.152.656) eren de tipus variable.

Hipoteques de tipus d’interès variable, a més, referenciades en general a l’esmentat Euribor, que ha experimentat un enorme increment que el situa al setembre en el 2%, el seu nivell més alt des de 2011, i que previsiblement continuarà la seva vertiginosa escalada en els pròxims mesos. Aquest increment no és innocu. Segons dades del portal Idealista, l’impacte per a una hipoteca tipus – de 150.000 euros, a un interès d’euríbor +1,5% i a 25 anys – signada l’any 2005 és de 528,4€ més a l’any. En el cas d’una hipoteca signada l’any passat, el cost addicional de la pujada en els tipus d’interès de referència escalaria fins als 1.421€ més cada any. Gairebé un salari mensual dedicat íntegrament al pagament del sobrecost de la hipoteca.

Si bé la política monetària no està en mans del Govern, sí que és a la seva mà alleujar alguns dels efectes secundaris més negatius d’una normalització de la política monetària que, si bé era previsible des de fa temps, per les especials circumstàncies d’una inflació desbocada està sent executada a un ritme accelerat que ha enxampat a gran part de l’economia espanyola de sorpresa. És necessari, per tant, que les polítiques fiscals dels executius nacionals acompanyin a les llars i alleugin els costos de transició a un nou escenari macroeconòmic.

Per tot això, presentem al Ple de l’Ajuntament de Mataró el següent acord:

Instar el Congrés dels Diputats i al Govern a aprovar amb caràcter urgent una deducció extraordinària i temporal en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) de, almenys, el 25% de l’import de l’increment experimentat en el pagament d’interessos de les hipoteques constituïdes a tipus variable fins a l’1 de setembre de 2022 sobre l’habitatge habitual, a conseqüència de l’alça dels tipus d’interès de referència en l’actual conjuntura, amb un màxim de 400 euros anuals.