Una de les característiques més destacades del període estival han estat les onades de calor. No sabria dir si han estat diverses o una de molt llarga i alta. Sembla ser que ens haurem d’acostumar als estius tòrrids, el canvi climàtic ha arribat per quedar-se, perquè la humanitat no ha estat capaç de fer gran cosa per revertir-lo.
Justament mai he volgut aire condicionat a casa, a banda que em sembla una despesa massa elevada per dos mesos l’any, també considero que faig una petita aportació per un planeta més verd. Tot sacrifici s’ho val. Però ai aquest any…Malgrat sempre he adorat el solstici d’estiu i tolero prou bé les altes temperatures, per primer cop a la vida desitjava hivern, abric, manta i beguda calenta. Quines nits més terribles!
De moment, he sobreviscut a les vacances banyant-me a la platja d’hora al matí, en piscina municipal a la tarda, evitant sortir al carrer a les hores de més sol, seient a llegir al balcó a partir de les vuit del vespre, anant a passar part de tarda a la biblioteca, menjant fruita refrescant com síndria a mig matí o mitja tarda i, sobretot, realitzant poca activitat i mantenint-me prop del ventilador, que enguany ha fet hores extres.
El primer pensament va ser: un altre estiu així no es pot aguantar, hauré de mirar pressupostos per posar aire condicionat. La següent reflexió: el canvi climàtic ens ha portat estius més calorosos, però si tothom s’instal·la aire condicionat a casa, encara el potenciarem més. Com sortim d’aquesta roda?
Igual que la pel·lícula “Look at up”, traduïda com “Mira arriba” de Leonardo di Caprio, sembla que no es farà res a gran escala fins que s’arribi al col·lapse. Les cimeres mundials sobre el canvi climàtic són un fiasco, no s’arriben a acords valents perquè no són populars ni entre polítics ni per la població. Sense entrar en el món dels jets privats i les grans fortunes, ningú vol renunciar a tenir un cotxe, i de vegades una moto, per persona; ni a tenir la casa refrigerada; ni a desplaçar-se per feina i per oci. Ni es vol ni sempre es pot.
No es tracta de tornar a viure en coves, però si tothom apliqués una mica el sentit comú aniríem millor. Què vol dir tenir la calefacció tan alta a l’hivern que pots anar en màniga curta a casa? O l’aire tan fred que a l’estiu t’has d’abrigar en interiors? Ens calen decrets per regular el sentit comú i els graus de temperatura dels aparells refrigerants. Aleshores ens queixem que envaeixen, i és cert. Però als Països Baixos es pregunten perquè en el nostre país es prohibeix més que no s’educa. Doncs perquè l’educació passa per hores baixes (i no diguem l’educació ambiental), no ens sabem regular, ni pensem en el bé comú, potser perquè estem farts i fartes que els diners que s’haurien d’invertir en el bé comú vagin a les butxaques d’unes minories. I com si això fos poc, aquest estiu asfixiant deixa el regust que ens han robat les vacances, l’opi més preuat del poble, a banda del futbol. Ens està quedant un món rodó, amb permís dels terraplanistes.
Elisabet Cassà