Dimecres ens va despertar un missatge demanant-nos ajut per evitar un desallotjament anunciat setmanes abans en el Ple de l’Ajuntament:

“ARA MATEIX DESALLOTJAMENT A LA TEIXIDORA. Carrer Alarcón, 79 de Mataró.

Un dispositiu policial està intentant desallotjar ara mateix La Teixidora, el nostre espai sota control popular. Vine aquí i defensem un espai de la gent i per a la gent”.

Tampoc faltaven els missatges de persones conegudes pel seu activisme social i cultural: “Aquest govern municipal tracta de criminals a joves que són la nostra esperança d’un món millor.  He anat sovint a veure’ls i la seva capacitat organitzativa, la seva generositat, el seu bon humor i bona educació, el bon tracte als infants, les seves propostes creatives, junt amb el seu ferm compromís intercultural, solidari i afectuós m’han admirat moltíssim. El poder, el cruel poder que no veu, no escolta ni estima, ha volgut apagar una llum, però no ho aconseguirà, perquè La Teixidora és llavor de vida i aquest poder…no. Seguirem!”

És evident que el que van fer els joves de “La Teixidora” va ser l’ocupació d’un equipament de titularitat municipal. Això no ho pot negar ningú.

També està clar que des del maig, que van entrar a l’antiga Escola Menéndez y Pelayo, els joves han desenvolupat un projecte social acceptat per la majoria de veïns de l’entorn.

Tots els grups municipals, excepte Esquerra Republicana, van estar d’acord en el Ple Municipal en solucionar per la força la qüestió. Tots, inclosos els dos regidors d’En Comú Podem, els que després defensaran l’ocupació d’habitatges de petits propietaris que no tenen recursos per a condicionar-los i posar-los al mercat. Això tenint en compte que una de les seves carteres és justament habitatge.

A tot això, s’hi ha d’afegir que no coneixem cap pla d’usos redactat pel Govern Municipal. Només hem sentit parlar d’un aparcament. Possiblement, l’edifici que, a primera hora d’un dia d’agost, quan menys gent hi ha a la ciutat i la majoria d’empreses de construcció fan vacances, va començar a enderrocar-se, serà aviat una esplanada plena de ferro.

Mataró deu molt a persones que en el seu dia van fer accions com els joves de “La Teixidora”. Només cal fixar-nos en els equipaments de “Les Esmandies” i “Can Noé”, el “Parc de Cerdanyola” o el camp de futbol de “Pla d’en Boet”. I això passava en moments polítics molt diferents, en què la democràcia no existia o era molt tendre.

La política, per definició, és diàleg, negociació, acords. Però en els darrers temps, i no només a Mataró, pesen més les estratègies per conservar poder. Els projectes han perdut força davant la possibilitat d’ocupar llocs de poder. A vegades per càrrecs electes, però, també, per assessors no justificats que, en alguns casos, ni saben res de la ciutat que els ha acollit.

Per quina raó no ha existit diàleg entre el govern i els joves de “La Teixidora”. Per què es permet que la ciutat perdi l’ocasió d’obtenir un nou espai social. Per què, si no existeix projecte polític, no s’ha tingut capacitat d’escoltar el projecte de la gent?

Els actuals responsables polítics de la ciutat, tant govern com oposició, ens hauran d’explicar què n’han fet de la política.

Quim Fernàndez