Mataró commemora els dos-cents cinquanta anys de l’arribada de les primeres relíquies de santa Juliana i de santa Semproniana, patrones de la Ciutat, cedides pel monestir de Sant Cugat del Vallès, on la tradició situa el seu martiri a començaments del segle IV com a deixebles de Sant Cugat.
El 26 de juliol de 1772 els mataronins van aconseguir el que el Consell Municipal, el clergat i molts veïns havien estat demanant reiteradament des feia gairebé un segle.
Com a benvinguda, es va organitzar una processó que, amb el so festiu de les campanes de totes les esglésies, va acompanyar les relíquies fins a Santa Maria, on van quedar entronitzades.
Des de llavors, va anar creixent la devoció i l’estima envers la figura de les dues joves verges i màrtirs. Així, el març de 1852 va tenir lloc un referèndum excepcional en què la ciutadania decidí adoptar Juliana i Semproniana com a patrones. D’aquesta manera, la Festa Major passà a ser el 27 de juliol.
És per això que aquest any, a les vuit del vespre del dia 26, de juliol es rememorarà l’efemèride de l’arribada de les relíquies, dos segles i mig després. Després de la litúrgia del darrer dia de la Novena, les campanes anunciaran la celebració de Vespres solemnes amb textos propis del culte a les Santes.
Els sacerdots de totes les comunitats parroquials de la ciutat han estat convidats a participar a la cerimònia, que presidirà el Dr. Ramon Corts i Blay, prevere mataroní, rector de la Basílica de la Puríssima Concepció i vicerector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona.
La celebració es clourà amb el cant del «Te Deum», himne cerimoniós de lloança i d’acció de gràcies que en la tradició ritual de l’Església universal s’entona en ocasions assenyalades.