130.000 mataronins entre humans i porcs. Mataró és la vuitena ciutat de Catalunya per nombre d’habitants. Té una població aproximada de 130.000 humans i 19.000 gossos. D’aquí segurament rau el fet que, dins del rànquing, per altres qüestions com la brutícia dels carrers i la deixadesa de parcs i jardins; sigui la primera de Catalunya i segurament de tot l’estat Espanyol.
19.000 gossos, veient el què veiem i trepitgem, implica que tenim aproximadament 15.000 porcs entre els humans, incapaços de respectar els drets de la resta de ciutadans. Incapaços de respectar les ordenances municipals. Incapaços de respectar la propietat privada i molt menys la propietat pública.
Potser perquè estem en campanya electoral, sembla que darrerament el govern socialista de Mataró, s’està esmerçant en arranjar alguns parcs i jardins. Parcs i jardins on els nostres infants, si hi volem que hi juguin, han de compartir l’espai amb els pixats i les caques dels cans que, per més que hi facin alguns propietaris molt responsables, no deixen de contaminar la sorra, la terra o la gespa. El Parc Central és un dels llocs o jo no deixaria mai als meus fills o nets jugar sobre la gespa infectada de pixats i caques.
No soc un gran viatger. Ja m’agradaria. Però si que puc constatar que mai, en cap dels pobles, ciutats i capitals que he visitat, he vist carrers tant infectats com els de la nostra ciutat. Cantonades, parets, pals de senyals de trànsit i fanals, podrits per la manca de civisme.
Per suposat que hi ha unes ordenances municipals que tothom hauria de respectar. Però també hi ha un personal pagat amb els impostos de tots els ciutadans, responsable de fer-les respectar. Es del tot impossible que policia municipal o agents cívics “passejant” amb cotxe o moto, pugui veure i/o percebre el què passa pels carrers per on van. Menys encara per allà on no van perquè el anar motoritzats no ho fa prou aconsellable.
Això sí. Tenim aproximadament uns 4.000 gossos censats, els propietaris dels quals, paguen religiosament els seus impostos. I aquests es queixen amb raó de que no tenen on anar amb els seus animals de companyia. Animals que sovint, se fan estimar més que no pas alguns familiars.
Els entenc i els comprenc. Però aquest és un dels inconvenients de viure en societat i compartir espais. No podem condicionar als nostres veïns creant-los un problema en una qüestió que ells no han creat.
En quant als responsables de fer complir les ordenances. Estic fart de veure animals teòricament perillosos, sense corretja i sense morrió. Tot això a part dels regals que ens deixen per totes les voreres. Però com que estem en campanya, “no direm res, no sigui que no ens votin”.
Octavi Nonell