El projecte per fer l’escultura, obra de l’artista Pere Casanovas, neix d’una Declaració institucional aprovada el passat 29 de juny en Junta de Portaveus, amb la voluntat de fer un reconeixement institucional al personal dels Serveis Públics, empreses particulars i persones voluntàries que han treballat i treballen per reduir els efectes de la pandèmia de la Covid-19.
La ciutat vol recordar a tots els mataronins i mataronines que ja no són presents, víctimes de la pandèmia. Són moltes les persones que han perdut un ésser estimat i en moltes ocasions no l’han pogut acompanyar o acomiadar.
L’Ajuntament de Mataró vol deixar constància de la situació extraordinària que encara patim. Per aquest motiu es vol fer un homenatge en un espai públic, que sigui visible per a tothom i retre un merescut homenatge a totes aquelles persones que han treballat i treballen per reduir el efectes de la pandèmia de la COVID-19.
Pere Casanovas, un destacat escultor en l’àmbit nacional, és l’artista que està realitzant l’escultura Memorial Covid – 19 , que serà una obra de gran format a l’espai públic. Una escultura d’acer inoxidable amb una alçada de 8 metres i 1,75 x 1’75 cm d’amplada i profunditat. L’escultura parteix d’una base esfèrica conformant una proveta de laboratori, representant la universalitat amb els quatre punts cardinals.
De les quatre línies: una és la vida que s’estronca; l’altra representa l’escala del coneixement de Ramon Llull, significant la ciència que ens cura i allibera amb esperança. Les altres dues són la gesta tan esperada de l’abraçada amb un final de victòria i superació.
Per la important càrrega simbòlica de l’escultura s’ha buscat una ubicació adient, un espai públic que fos visible per a tothom i que tota la ciutat s’hi pogués sentir identificada i esdevenir un espai de vida, reflexió i agraïment. Per això la ubicació escollida és el Nou Parc Central, entre el Passeig de la Ciutadania i els carrers Pirineus i Camí de la Geganta.
Pere Casanovas, al capdavant del seu taller d’escultura, ubicat a la ciutat de Mataró, ha estat una figura central en l’escultura pública de l’art català del darrer quart del segle XX. Nascut a Sant Miquel de Campmajor l’any 1943, als 14 anys va venir a Mataró. Des dels anys setanta s’ha convertit en un dels referents ineludibles de l’art català contemporani. Ha col·laborat amb artistes tan significatius com Antoni Tàpies, Pablo Palazuelo, Antoni Llena, Frederic Amat, Perejaume o Josep Guinovart, i està darrere de la majoria d’escultures públiques de Barcelona.
A la ciutat de Mataró, Casanovas hi ha creat algunes de les escultures públiques més emblemàtiques: “L’Esperit de Figuera Major” (1990), de Manuel Cusachs; “Oberta” (1994), de Jaume Simon; “Monument al cooperativisme” (1996), de Jaume Simon i Mònica Vilert; !La Matarona” de Jordi Cuyàs i Jaume Simon i “El rapte d’Europa” (1999), d’Àngel Heredero Bravo, en són una mostra. Però fins ara la ciutat no comptava amb una obra exclusiva de Pere Casanovas.
Del 24 d’abril al 31 d’octubre del 2021 el Museu de Mataró va fer un repàs de la trajectòria artística de Pere Casanovas i la seva intensa col·laboració amb els artistes amb qui havia treballat amb l’exposició “Pere Casanovas Escultor i Col·laborador d’artistes” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró.