Existeixen matèries tabú, temes que tothom coneix, però els escombrem sota l’estora perquè són incòmodes de tractar. D’alguns se’n tanca la investigació, no fos cas que hi descobríssim coses que no ens agraden, com per exemple les operacions financeres del rei emèrit. D’altres se’n veta directament la indagació, com l’anomenat Catalangate, sembla que en el Congrés no els interessa discernir per què hi ha casos d’espionatge. Més enllà d’aspectes polítics o econòmics, trobem un cas del qual es normalitza el silenci per evitar el que en diuen l’efecte contagi. Parlem del suïcidi.

Tal com esmentava a l’article de gener sobre salut mental, el suïcidi és la primera causa de defunció no natural a Espanya, per davant dels accidents de trànsit. D’aquests últims, juntament amb morts per malaltia, tothom en pot debatre amb tota tranquil·litat, en canvi, amb el suïcidi no sabem què dir. Podem verbalitzar la frase: ha mort d’un càncer de colon, o d’un accident de cotxe. Comencem amb eufemismes quan algú s’ha tret la vida. Veieu? Jo ho acabo de fer. Llevar-se la vida, decidir posar punt final a la seva vida, triar marxar…El que sigui per no dir: s’ha suïcidat.

Per curiositat, he cercat sinònims i els resultats són decebedors. En alguna font no he trobat cap paraula, en d’altres em retorna mots com assassinat, homicidi o crim. Res a veure. També expressions poc afortunades com obrir-se les venes o volar-se el cap. En canvi, sí que he descobert el verb occir-se, que vol dir matar-se.

S’estan fent passos per normalitzar el tema: el Pla de prevenció de la conducta suïcida a Catalunya: 2021-2025, editat per la Generalitat de Catalunya; un curs online de Prevenció del suïcidi, del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya… Pel que fa als mitjans de comunicació, tenim unes recomanacions a nivell estatal pel tractament del suïcidi, o una anàlisi en el setmanari Report que dona una visió de les praxis.

Tot això és positiu per eliminar estigmes. Ni estan bojos ni són covards. Però hi ha un llarg camí per recórrer, perquè a ple segle XXI encara s’ingressa, s’aïlla i es lliga a persones que requeririen un altre tractament psiquiàtric i psicològic.

A partir d’aquest 10 de maig, s’ha activat la línia 024 per l’atenció de persones amb risc de conducta suïcida. Quina pena que la meva estimada amiga no hagi arribat a temps per rebre aquesta bona notícia. I només serà un número en les xifres anuals de l’Institut d’Estadística de Catalunya, mentre que, per qui la coneixíem, ha suposat un esquinç als nostres cors.

Reineta, descansa en pau.

Elisabet Cassà