Des de Brussel·les, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, denuncia que en política l’espionatge d’oponents és una violació flagrant dels principis democràtics i els drets humans, i insta el Govern espanyol a investigar i prendre mesures fermes per abordar aquesta qüestió.
Les amenaces contra una participació pública amb plena garantia de drets són el punt de partida de l’informe “La protecció de la llibertat de premsa i de la defensa dels drets humans a Catalunya”, presentat aquest dimecres a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les, en un acte organitzat conjuntament pel Departament d’Igualtat i Feminismes i la Delegació del Govern davant la Unió Europea. L’informe sorgeix de la necessitat de fer front a un canvi de tendència en les metodologies que utilitzen els grups de poder per limitar, condicionar, coartar o fins i tot censurar el treball de periodistes i defensores i defensors dels drets humans. En els darrers anys, s’ha accentuat l’ús de pràctiques que obstaculitzen la participació pública i que limiten el dret a la llibertat d’expressió, d’informació, de reunió o de manifestació.
L’informe s’estructura en tres blocs. En primer lloc, es presenta una diagnosi de les amenaces i desproteccions que pateixen periodistes i persones defensores de drets humans a Catalunya en el context actual. En segon lloc, s’enumeren propostes per a la correcta implementació a Catalunya de la Recomanació 2021/1534 de la Comissió Europea sobre la garantia de la protecció, la seguretat i l’apoderament de periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació. Per últim, es recullen propostes concretes per contribuir al procés de consultes obert per la Comissió Europea i el Parlament Europeu en relació amb els litigis abusius contra periodistes i defensors i defensores dels drets humans. En definitiva, amb el diagnòstic sobre la taula, s’exploren possibles vies per revertir pràctiques que dificulten el bon funcionament dels sistemes democràtics.
En el marc de la presentació de l’informe, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha subratllat la necessitat d’adoptar normativa que posi fre a les pràctiques abusives que limiten la participació pública i, en particular, a les Demandes Estratègiques Contra la Participació Pública (SLAPP, per les seves sigles en anglès). Les SLAPP són accions legals empreses tant des del sector privat (per part d’individus, empreses o altres grups d’interès) com des del públic, dirigides contra persones que expressen una postura crítica sobre un tema d’interès públic. Aquests processos individualitzen i privatitzen qüestions que són d’interès general. Les SLAPP acostumen a ser demandes sense fonament jurídic, premeditades, que busquen intimidar i, en última instància, silenciar i desincentivar la denúncia pública. El seu objectiu no és guanyar casos als tribunals, sinó iniciar procediments legals molt llargs i costosos per esgotar els recursos, embrutar la reputació i afectar negativament la vida personal de periodistes i activistes.
A nivell europeu, cap Estat membre de la Unió Europea ha legislat contra les SLAPP i altres pràctiques abusives. La consellera, però, ha posat en valor les accions ja empreses pel Govern de la Generalitat per protegir la participació pública. N’és un exemple la decisió de no aplicar algunes disposicions de la Llei de Seguretat Ciutadana per evitar sancionar l’exercici del fotoperiodisme i la manifestació pacífica. També ho és el desplegament de la Llei 17/2020, que modifica la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que preveu el desenvolupament de noves eines per identificar i combatre la violència digital, inclosa la que té lloc en l’esfera de la vida pública i la política, i que per tant abasta periodistes i defensores dels drets humans. A més, l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius aprovada l’octubre passat per la Generalitat de Catalunya inclou una línia d’acció específica dedicada a la protecció de les defensores i defensors dels drets humans.
La benvinguda a l’acte va anar a càrrec del delegat del Govern a Catalunya davant la Unió Europea, Gorka Knörr Borràs, que va destacar que la primera visita de la consellera a Brussel·les hagi tingut com a eix central la defensa de la llibertat de premsa i la promoció dels drets humans. Així mateix, també va intervenir el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga.