No és cap novetat afirmar que moltes paraules d’ús habitual, s’han vist substituïdes per anglicismes. De manera que, ja no ens fem autofotos sinó selfies; no anem a córrer sinó a practicar jogging o footing primer, i més endavant running; no marxem a fer un tresc sinó un trekking; o ha sorgit la professió de coach que seria entrenador. En fi, la llista és llarga i no acabaríem.

En vull compartir una que he descobert recentment i m’ha arribat a l’ànima: el plogging. És el resultat de fusionar la paraula sueca plocka upp, que significa recollir, amb el mot jogging. Aquesta acció combina recollir deixalles amb fer esport, ja que no es limita a corredors sinó senderistes o ciclistes i, fins i tot, és extensiu al medi aquàtic perquè inclou submarinistes. De fet, tant els boscos com el mar són grans abocadors de residus. M’encanta com han transformat el recollir la merda dels altres, de tota la vida, en una denominació tan bufona com plogging.

Aquesta paraula la va encunyar el suec Erik Ahlström i, avui dia, està estesa arreu. Fins i tot consta com a activitat a l’aplicació ‘Wikiloc’, els quals ho venen com a iniciativa innovadora, el començament d’una nova era, l’evolució d’una acció particular a una acció global… Certament, a nivell estatal s’ha generat un moviment anomenat ‘RRevolution’ amb presència a xarxes socials, esdeveniments, botiga online on pots adquirir samarretes, pantalons i mitjons de marxandatge propi… Aquests ingredients, barrejats amb la frase “experiència esportiva completa”, juntament amb sostenibilitat i medi ambient, creen una marca comercial amb una campanya de màrqueting imbatible. No teniu ganes de practicar plogging? És última tendència! Oblida’t de fer sentadetes improductives, i enforteix els glutis per obtenir beneficis físics i ambientals.

A veure si influencers ho potencien, i tindrem tot el jovent recollint la merd… fent plogging, amb reptes virals. Això estaria bé, i no les absurditats aquelles de tirar-se una galleda d’aigua gelada al damunt, o filmar-se al costat del cotxe mentre avança sense conductor, o altres estupideses que, a sobre, són perilloses. A més, es crearia consciència, entenc que si vas pel món netejant, és perquè no embrutes, espero.

Així que ja sabeu, quan aneu a la natura aquesta Setmana Santa, emporteu-vos guants i bosses d’escombraries. O, com a mínim, sigueu  ploggers amb la modalitat passiva, i endueu-vos cap a casa els residus que genereu, que en el bosc no hi ha servei d’escombraries. El planeta us ho agrairà.

Elisabet Cassà