S’acosten eleccions. Si tot va amb certa normalitat, dins de poc més d’un any, tenim eleccions municipals. Aquelles on pot ser que coneguem als candidats, i/o fins i tot, als que acompanyen al cap de llista que se presenta per liderar l’alcaldia. Les Municipals són les eleccions on escollim l’administració més propera; o al menys així hauria de ser.
Per aquest motiu he triat unes paraules i les seves definicions. Per posar en evidència allò que, fem/ fan malament; des de la meva modesta opinió, molts de ciutadans. I també, com no? Polítics.
Ciutadans que desprès s’indignen sovint de les conseqüències o del resultat del que han votat, o pitjor, del que no han votat. I també polítics que s’han omplert la boca de falses promeses, per aconseguir l’únic objectiu que tenen: guanyar i manar, sense cap respecte pel seu propi discurs.
Compromís: Obligació contreta, paraula donada.
Reivindicar: Demanar a una persona, una cosa o un dret que li pertany. Reclamar allò que es creu legítim.
Promesa: Expressió de la voluntat de fer alguna cosa per algú.
Coherència: Actitud lògica i conseqüent amb els principis que s’hi professen.
En aquest període de poc més d’un any, molts seran els polítics que de sobte, apareixeran pels llocs més inversemblants, per on mai se’ls havia vist treure el nas; a la caça i captura dels vots despistats, també dels vots dels descontents i dels apàtics. Al cap i la fi, un vot pot valdre un càrrec.
Però també hi ha els altres polítics. Els que directa o indirectament, s’han passat des de la darrera contesa electoral, dialogant amb associacions veïnals, gremis i veïns en general. Aquest són els polítics de treballar i picar pedra que, dissortadament se’n duen moltes decepcions, al descobrir la poca memòria i la poca seriositat de la gent. Dels votants.
Aquests polítics, els de picar pedra; s’han passat anys defensant allò que els hi ha demanat aquell veí o aquella associació. Quasi sempre sense aconseguir resultats, perquè resulta que no són els que manen. Són l’oposició. L’oposició que descobreix que aquell veí o aquella associació, per la que s’han trencat les banyes, envestint contra tota mena d’entrebancs del govern; a l’hora de la veritat, quan venen eleccions, no els voten. El veí de torn, el gremi o l’associació de veïns, diu que sí, que hi comptis, que et recolzaran perquè guanyis. Però el dia de les votacions, voten aquell del que es queixen. Aquell que no els hi fa ni puto cas.
I així passem quatre anys més de frustració i descontents. Els polítics picapedrers que se senten enganyats; i els votants que se senten contents perquè guanyen els seus, però que seguiran protestant en lloc de mirar-se al mirall i dir-se: XIMPLE!
Octavi Nonell