Mataró és una ciutat mancada de moltes coses. Unes per desídia, altres per malbaratament, també pel comportament incívic dels mateixos mataronins. Però hi ha un apartat que va lligat directament a una manera de gestionar les infraestructures.
Fer un parc, uns jardins o una plaça, és el més fàcil que pot fer una administració local. Dona projecció, dona protagonisme al govern de torn i, massa sovint, dona unes falses expectatives al veïnat, convençut d’haver aconseguit una millora important pel seu barri. No pas en va, moltes obres i inauguracions, tot i que ara està regulat per evitar-ho, es realitzen principalment en vigílies de campanyes electorals.
Les parts positives són normalment certes i així acostuma a ser per la majoria de la ciutadania. Però el darrer apartat, el de la millora pel barri, dissortadament acostuma a estar molt lluny de la realitat, en tant al que fa de millorar la qualitat de vida.
Ni per un moment penso atribuir a l’administració l’escandalosa imatge que dóna Mataró com a ciutat bruta. Aquest mèrit és exclusiu dels mataronins. Clar que uns agents cívics i una implicació de la policia municipal, ho podria resoldre bastant satisfactòriament.
Però el que em dol, és veure placetes, parcs i jardins en total abandó. Sense el manteniment que els correspon. Tanmateix, passa en molts carrers, i de manera molt escandalosa i perillosa en moltes voreres, on el seu mal estat, fa perillosa la circulació dels vianants, especialment de les persones amb dificultats de mobilitat. Convido a les autoritats municipals a moure’s un parell de dies pels diferents barris de la ciutat en cadira de rodes. I perquè no? També als tècnics i operaris responsables de la majoria d’entrebancs en que es troben molts ciutadans.
Fer és molt menys costós que mantenir. Però si fem, hem de ser conscients
Però fer tampoc implica haver de castigar als “presumptes beneficiaris”. No és de rebut que una obra que se pot enllestir, iniciar i acabar, en tres o quatre mesos, tardi sis o dotze mesos. Qui compensa les pèrdues dels comerços mancats d’accesos adients pels seus clients? Perquè a l’hora de la veritat, els impostos no perdonen, i l’Ajuntament s’hi rentarà les mans.
Arranjar voreres i cantonades, no té res a veure en castigar al veinat. I espero que els veïns afectats, no oblidin que darrere de la foto de la inauguració, hi ha mesos de pols, entrebancs, merda i dificultats per accedir al comerç o l’habitatge, que es podien haver estalviat, fent la mateixa obra amb diligència i compromís amb la ciutadania.
Octavi Nonell