Sembla que el fet de quan i com s’ha retirat l’acte de diputat al cupaire Pau Juvillà ens ha fet oblidar les dues setmanes de declaracions, contradeclaracions i enfrontaments pel cas destapat per la secció de Política del diari ARA. Gràcies al treball d’investigació de la periodista Núria Orriols, vam saber que el Parlament ha estat destinant 1,7 milions d’euros anuals a retribuir funcionaris que ja no treballen a la cambra.

En primer lloc, felicito Núria Orriols per la seva feina d’investigació periodística. Crec sincerament que hem d’estar orgullosos del periodisme que majoritàriament es practica al nostre país. Són diversos els mitjans que fan un periodisme professional malgrat les dificultats econòmiques per les quals travessa el sector. I això passa quan a l’estat existeix un periodisme mentider, que tergiversa la realitat cercant l’enfrontament i provocant l’odi.

En segon lloc, lamento el desprestigi al qual els polítics, i aquesta vegada han jugat un paper important la presidenta i els membres independentistes de la mesa, han portat una institució tan important com el Parlament de Catalunya.

Trigar nou mesos a respondre la consulta d’un mitjà com l’ARA, fer declaracions ambigües i allunyades de la realitat, i voler aplicar solucions que només maquillaven el problema, no té res a veure amb la transparència que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya mereixem de les nostres institucions. Per no parlar de què per algunes persones les coses no són iguals depenent de si depenen d’elles o no.

Finalment, denunciar el privilegi d’uns quants envers la gran majoria de treballadors d’aquest país. Els sous dels treballadors del Parlament i la “llicència per edat”, pagats amb diners públics són una indecència. Només cal comparar les condicions laborals i les responsabilitats dels llocs de treball amb les d’altres administracions i el sector públic per adonar-se’n. A més, no ens oblidem que els llocs de treball afectats no poden ser coberts per altres persones. Estic segur que n’hi ha que tenen la capacitat i ho necessiten.

Per una banda, són fets per recordar quan vinguin eleccions. Per l’altra, és just que el Parlament ens torni els diners destinats a pagar aquest privilegi i que les persones afectades tornin immediatament a la feina per complir el temps que els quedava per jubilar-se quan van entrar a formar part del grup d’afortunats.

Només em queda afegir que, cap grup parlamentari es deslliura de la responsabilitat d’haver permès que això passes durant anys.

 

Quim Fernàndez