La proposta de llei entrarà a tràmit amb el suport de la majoria de grups parlamentaris (Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt). L’objectiu és erradicar tres manifestacions del sensellarisme que estan mancades de regulació. Una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa.
Assís Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials han presentat al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer front al sensellarisme de manera urgent.
El text legal ha estat impulsat i dirigit per Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB), Lídia Pitarch, professora i doctora en Seguretat Humana i dret global (UAB) i de Raquel Prado i Almudena González, professores de dret administratiu (UB).
La Proposta de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme ha entrat per registre al Parlament de Catalunya com a proposició de llei signada per la majoria dels partits de l’arc parlamentari (grups parlamentaris Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt), amb la finalitat que sigui discutida i aprovada. A més, el text compta amb el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l’àmbit social i de 5 col·legis professionals.
La llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarisme més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al carrer, que passen la nit en recursos nocturns o que viuen en equipaments específics per a persones sense llar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica. L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació (un 80% més amb relació a l’any 2016). A dia d’avui, les cinc entitats promotores de la iniciativa ofereixen gairebé 3600 places residencials.
La proposta de text legal és una novetat en el context legislatiu europeu, ja que introdueix el fonament de dret per assegurar la dignitat de les persones sense llar. En concret, afegeix el concepte d’espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS, garantint en el termini de dos anys el dret a disposar d’un espai residencial digne o un habitatge autònom.