No fa pas gaires anys que els nens i nenes lluïen els seus fanalets marquen el camí per on havien de passar ses majestats els Reis d’Orient. A mi em semblava una tradició molt maca, que afegida a la cara de sorpresa i il·lusió de la canalla feia brillar encara més la nit més màgica de l’any.

Fa uns anys, no molts, que aquesta tradició s’ha perdut. No sé si perquè falten fabricants, els darrers venien, com moltes altres coses, de la Xina, o per por que l’espelma encengui el fanalet, cosa que alguna vegada havia passat, però mai amb conseqüències greus.

Em consta que, recentment, a Barcelona s’ha fet alguna campanya per recuperar la tradició, tot i que no em consta que fos una campanya reeixida.

Joan Amades explica, en l’Auca de les Funcions de Barcelona, que era costum a la ciutat que els nens rebessin els Reis Mags d’Orient amb trossos de corda vella encesos, fent-los rodar per així guiar-los en la seva entrada a la ciutat. En altres poblacions, s’encenien atxes fetes a base d’herbes aromàtiques com barballó o espígol per guiar els Reis.

Quan era petit, per evitar l’incendi del fanalet o que a causa d’una llarga espera em quedés sense espelma, el meu pare em va fabricar un fanalet amb una bombeta connectada a una pila que portava a la butxaca de l’abric.

Per altra banda, els darrers anys, a més dels fanalets xinesos que es posaven a la venda, la seva fabricació era una excusa ideal per organitzar tallers a escoles i esplais, activitat que ajudava a crear encara més ambient i fer l’espera de la diada més divertida.

Sigui com sigui, comprant-los o fabricant-los en un taller de manualitats, amb espelma o bombeta, la tradició és digne de recuperar-se i segur que els Reis que porten coses a la gent estarien contents de tenir ben assenyalat el camí.

 

Quim Fernàndez