El passat dia 26 de novembre el col·lectiu d’infermeria junt amb el Comitè de Treballadors i Treballadores del CSdM, van convocar Assemblea de treballadors/es.
En aquesta Assemblea les treballadores van manifestar la greu situació que pateixen des de fa temps el col·lectiu i reclamen solucions al respecte. Manifesten estar molt cansades, tan físicament com psicològicament. Des de fa anys han estat cobrint les necessitats de cobertura del personal, un personal sempre sota mínims, que va patir la pandèmia en la mateixa proporció. Diuen estar compromeses amb l’atenció a la població, però no a qualsevol preu.
Una de les coses que van exigir amb més èmfasi va ser la de tenir clars i establerts unes ràtios d’infermeria que no puguin ser alterats per la direcció en cas de necessitat de cobertura. Això s’exposa en virtut de l’atenció al pacient i de la seva seguretat, donat que sobrepassar certs ratis provoca una greu sobrecàrrega que afecta directament en la qualitat assistencial. Per exemple podem trobar ratis de 20 pacients a 1 infermera en els torns de nits o 8 pacients per infermera en el Servei d’Urgències. Els ratis són molt millorables i les Caps i supervisió l’únic que fan és pressionar al personal.
També reclamen millores contractuals pel personal que està a jornada parcial, que a la fi vénen a treballar el 100% de la jornada, però se’ls utilitza per cobrir tot allò que va sorgint, sense respectar la seva conciliació de la vida familiar i laboral. Tranquil·lament es podria fer contractes a temps complet a aquestes treballadores, ja que la necessitat està totalment justificada.
Una altra reclamació és la de tenir un preu hora de les jornades extres clarament per sobre del preu actual, donat que amb el que tenim ara, no es recompensa el seu esforç i compromís que demostren amb l’increment de les necessitats assistencials de la població.
D’altra banda, fan una clara crítica a les polítiques de planificació i contractació del CSdM. Aquestes polítiques sumades a la sobrecàrrega continua del personal d’infermeria, ha provocat una fuga massiva d’aquest personal. Les infermeres manifesten amb tristesa aquesta pèrdua de les companyes que han crescut i s’han format en el CSdM, personal de gran vàlua professional que ara aprofiten altres centres sanitaris. Aquesta fuga afecta també al personal que es queda, que veu augmentada la seva sobrecàrrega.
Altre punt exposat és la necessitat de recuperar la figura de la infermera corretorns, personal excedent que servia per donar suport a les Unitats que requerien d’un reforç puntual.
Demanen a més a més que es tingui en compte el temps que estan pendents del telèfon per les cobertures que van sorgint i que això es compensi amb el preu hora localitzable que contempla el Conveni col·lectiu. A més critiquen la utilització de mitjans com el Whatsapp per la gestió de les cobertures, que vulneren greument el dret al descans del personal, tal com diu l’article 20 bis del ET.
Avisen que la situació és insostenible, ja que si bé l’atenció de la COVID19 a deixat una greu empremta en l’estat del personal sanitari, la situació en el CSdM no era millor abans d’això.
Demanen també que la població els hi faci costat ja que no demanen només per elles, demanen millores de condicions per donar una millor assistència i seguretat als pacients que hi atenen. Assistència i seguretat que moltes vegades no es contempla per part de les Direccions hospitalàries