Aquests darrers dies s’està parlant molt d’una imminent apagada elèctrica, i jo em pregunto si el que s’està esmorteint no és el sentit comú.
Tothom, qui més qui menys, ha sentit rumors. Les persones més previsores, segurament les mateixes que van fer baixar en picat les reserves de paper higiènic dels supermercats, ara han esgotat les espelmes i llums de gas de les botigues.
Alguns mitjans de comunicació han exercit un paper ben galdós a l’hora de difondre aquesta brama, emparant-se en afirmacions provinents d’un científic del CSIC. Han utilitzat les frases que els interessava per col·locar titulars alarmistes i pescaclics (conegut en anglès com a clickbait). Si es cerca l’hemeroteca, Fernando Valladares, el científic en qüestió, afirma que l’apagada és possible però no probable i, en tot cas, segurament duraria un dia.
Falta equilibri entre informar i alarmar. Durant els moments més durs de la pandèmia ens deien que tot aniria bé, i no van mostrar la realitat dels hospitals. En canvi ara se’ns alerta d’un fet del qual no hi ha major risc que fa dos anys.
Cal una mica de sentit comú a l’hora de donar les notícies, i també de rebre-les. Seleccionem amb criteri les nostres fonts d’informació i mitjans de comunicació de capçalera.
Una novetat que també m’ha esgarrifat és la dels anomenats supermercats fantasma, als quals gestiones la compra amb el compromís de rebre-la en 10 minuts. Una treballadora, desconec si forçada o realment s’ho creu, definia la situació com a adrenalina positiva, en comptes d’estressant o, directament, que vulnera els drets laborals. No sé si és més trist que les persones hagin d’acceptar aquesta mena de feines per sobreviure, o la gent que compra i contracta aquest tipus de serveis.
I no parlem de l’impost sobre les emissions de CO2, que cobra la flamant Agència Tributària de Catalunya (millor no entrar en si fem el préssec de pagar a dues agències: la catalana i l’espanyola). Pinten l’impost de color verd però no m’han convençut, com explico en un article anterior. A més, si volem ser ecològics no trobo lògic que per demanar el pagament m’enviïn una carta de cinc folis. Em fa pensar en la cimera COP26 de Glasgow: desplaçaments i diners gastats a dojo, per no arribar ni a un acord sobre els combustibles fòssils, quan estem en emergència climàtica. Crec que no han fet cas a l’activista Greta Thunberg i tindrem “more bla bla bla”.
Elisabet Cassà