Aquesta setmana hem conegut l’ocupació del local de l’antiga Gestoria Beltran a la Ronda d’Alfons X. Segons les notícies, la Policia Local de Mataró no ha pogut desallotjar els ‘ocupes’ perquè es tracta d’una “ocupació consolidada”. És a dir, que els usurpadors l’han convertida en el seu habitatge, malgrat que no els pertany i que es tracta d’un local comercial buit i, per tant, no se’ls pot fer fora a curt termini.
Més enllà que sigui un local que força mataronins coneixen per portar-hi la nòmina o l’assegurança durant molts d’anys, l’ocupació no és massa noticiable a Mataró. La naturalesa dels fets i el “modus operandi” dels ocupants són prou coneguts a la nostra ciutat. Tanmateix sí que resulta força inquietant que comenci a ser habitual l’ocupació de locals, més encara tenint en compte la quantitat de buits que hi ha arreu.
Finalment no s’ha anat més enllà de la identificació dels ocupants, atès que es va considerar que ja havien convertit el local en el seu domicili.
És important contextualitzar i explicar la diferència entre el delicte de violació de domicili i la usurpació d’immoble, ja que són termes que sovint provoquen certa confusió i són bàsics per entendre la reacció de la policia a les múltiples okupacions que es produeixen. En el delicte de violació de domicili el bé protegit és el domicili de la persona perjudicada pel delicte, entenent per domicili l’habitatge on el seu titular desenvolupa les activitats de la vida quotidiana, ja sigui aquesta activitat de manera permanent com a primer habitatge o com a eventual (segons habitatges)
Quan es tracta d’ocupació d’habitatges que no són el domicili del seu titular, com les que es troben abandonades, buides, en construcció, que no constitueixen domicili de ningú… estarem davant d’un delicte d’usurpació. El mateix passa amb els locals, pisos en mans d’entitats bancàries i resta d’immobles en què no hi viu habitualment i efectiva ningú.
Aquest és el tractament legal, la realitat, però darrere de les okupacions hi ha una casuística enorme. Per una banda, hi ha un veritable problema d’accés a l’habitatge que empeny a una part de la població a assentar-se en immobles que no els pertanyen i, a més, en desenes de pisos buits fruit de l’esclat de la bombolla immobiliària, molts en mans de bancs o fons d’inversió, com és el cas de Mataró. Per altra banda, molts propietaris se senten “desprotegits” per la llei, i més enllà de la protecció de la propietat privada sorgeix, al meu entendre, el major de tots els problemes, el de la conflictivitat veïnal.
L’ocupació il·legal, majoritàriament aquella que troba en les màfies el canal per adjudicar espais a persones vulnerables o amb risc d’exclusió, s’ha convertit en un maldecap, tant per a petits i grans propietaris com per a veïns. Per aquests últims, en molts casos, els conflictes derivats d’alguns ‘okupes’ molestos, o que no segueixen les normes de convivència, els han fet plantejar-se, fins i tot, abandonar les seves llars. Recordem la situació que es va viure a l’edifici propietat de la SAREB al carrer de Jaume I al barri de Cerdanyola. Aquest va ser un cas d’usurpació (no constituïa el domicili de ningú) i gràcies a un informe municipal que valorava que l’edifici representava un risc per a les per a la seguretat i salut de les persones que hi vivien, el jutjat va ordenar-ne el seu desallotjament. Van ser molts mesos que el barri va haver de suportar un gran focus de delinqüència, posant a prova la pròpia convivència veïnal.
Tot plegat és prou important perquè el legislador (o sigui, els partits polítics) entenguin que, davant tot allò que podem trencar i perdre als nostres barris, ja siguin la convivència i la pau social, és una qüestió urgent i absolutament prioritària que s’adopti d’una forma seriosa i decidida la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil que contempla aquests delictes de violació de domicili i d’usurpació d’immobles, imposant la desocupació immediata mitjançant una regulació específica, però contemplant i protegint també les necessitats reals dels ocupants que poden veure’s afectats per una especial vulnerabilitat, sobretot de les conductes criminals de les màfies que operen en aquest àmbit.
Alfons Canela
Junts per Mataró