Quan va aparèixer el moviment de signatures en contra de l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, em vaig preguntar si tenia sentit oposar-s’hi. Està clar que qualsevol infraestructura suposa un impacte ecològic encara que la vulguin pintar de color verd. I realment em semblava interessant que Barcelona esdevingués un hub de comunicació que tingués la capacitat d’operar els vols intercontinentals, sense haver de fer escales a d’altres aeroports europeus. D’entrada em semblava que el cost de sacrificar l’estany de la Ricarda era inferior als beneficis.
Vaig consultar els dubtes a la professora Sílvia Busquets, la meva ambientòloga de referència. Em va confirmar que, lògicament, cal tenir en compte que el progrés comporta impactes ecològics, però ja estem en una situació d’emergència climàtica en la qual no ens podem permetre actuacions d’aquesta mena, que contravenen les polítiques ambientals europees. Vaig quedar sorpresa.
En la mateixa línia parla Cristina Monge a Infolibre, on fa una anàlisi molt clarificadora. Fins i tot explica que malgrat hi ha partits que donen suport a l’ampliació, les joventuts dels mateixos partits hi estan en contra, perquè el jovent seran els principals afectats de la crisi climàtica quan d’aquí uns anys la situació sigui més insostenible. No és alarmisme ni demagògia, nombrosos estudis científics alertaven que ens acostaríem a un punt sense retorn si no hi havia canvis.
Així doncs, també aposto per prioritzar l’emergència climàtica. Naturalment l’economia és el motor de la societat, però cal desaccelerar el capitalisme galopant. Els paradigmes actuals de sobre-consum ja no són sostenibles. I preservar el planeta on vivim és feina de tothom. A magnats com Jeff Bezos d’Amazon, no els importa el canvi climàtic, al contrari, el prefereixen per assegurar el negoci interestel·lar, quan altres milionaris fugin de la Terra per marxar a Mart, i ens la deixin desèrtica amb els casquets polars desfets i condicions de vida inhumanes. Pensem que ens carreguem la natura, però ella s’adapta a les condicions existents, té més milions d’anys el planeta que la humanitat. Som nosaltres qui anem malament tolerant actuacions polítiques en contra del medi ambient.
Durant la pandèmia hem comprovat que, si no ens ha matat el virus o les situacions de pobresa greus, necessitem menys del que ens pensem i els comerços de proximitat ens abasten del bàsic. No es tracta tant de l’aeroport sinó del model on anem encaminats. És el que volem? Jo no, per tant no es tracta d’un vot en contra l’ampliació de l’aeroport, sinó a favor d’alentir el creixement desmesurat i pensar més en termes de conservació del que manté viva la nostra espècie.
Elisabet Cassà