Doncs sí. Ho hauré de fer. I pot ser que vosaltres feu el mateix. No ho dic perquè sí. Hi ha clars motius per prendre aquesta mesura i segur que ho comprendreu.
Os heu adonat que tot el món gira al voltant dels pèls?
Com que no! Encara no us heu fixat que en la vostra vida, el protagonisme sempre el té un pèl. Be, un o molts de plegats, depèn de les circumstàncies.
Si no us ho creieu, poseu-hi una mica d’atenció i ja ho veureu
Els pèls, sempre els pèls son el meu sinó. Temps d’exàmens, t’arriben les notes i t’afegeixen un comentari dient-te que el teu fill a aprovat o pitjor, ha suspès pels pèls.
Parles amb el veí i et diu que ha tingut un accident i que s’ha salvat pels pèls.
Parles amb la dona i t’explica que en tal, ha estat operat de no sé quina malaltia molt dolenta i molt greu. I et diu que s’ha salvat pels pèls.
La teva filla no aprova les oposicions i et diuen que l’hi ha anat d’un pèl.
Has que fer les teves necessitats fisiològiques naturals en un lloc públic, i que et trobes? No home no! Això no! El que sempre et trobes son els pels dels qui t’han precedit.
Aquest o aquell partit polític està a un pèl de guanyar o perdre les eleccions.
El Barça a perdut la lliga per un pèl. Be, i alguns gols també. Però el que passa es que alguns jugadors no tenen pèls a la llengua i li diuen als àrbitres el què es mereixen. Clar! I així s’acaben els partits! Perden per els que no tenen pèls a la llengua o per els que en tenen masses.
Però si fins i tot anant de passeig! Vas al restaurant. Molt bo, ei! De moltes forquilles… T’he l’han recomanat uns amics que diuen que si menja d’allò més bé i es molt net i polit. I et trobes un pèl a la sopa de peix que t’han dit que la feien tant bona.
Vas a la pizzeria amb els teus fills. Per que els hi agrada a ells i “en aquesta ho fan molt bé i es la millor de totes”. I t’ensopegues amb un pèl a les “quatre estacions” Que no saps gaire be si estava a l’estiu o al hivern. Però si que te fa agafar una mica de fred (Esgarrifances) I molta calor (La posterior emprenyada).
Si tens presa, ja se sap que quant has d’esperar algú, els minuts semblen ben bé hores. Però quan se tracta de que tu has d’agafar el tren, caram! Si sembla que les hores tant sols tinguin 20 minuts. I com no! Sempre passa el mateix: entrebancs d’última hora, cap taxi disponible. I tu corrents per entre la gent, que sembla que no tinguin res més a fer que destorbar i posar-se al mig del pas. Collons!
I al cap de vall, el resultat quin és? Dons que perds el tren per un pèl. Per un trist pèl.
I es que tant s’hi val el que facis o el que decideixis. Si fins i tot la sort està sempre acompanyada de les mateixes circumstàncies! Compres un número de la rifa, i caram, per un número que no em toca! Vaja, que com sempre, no l’encertes per un pèl.
Però si de bon matí ja comencem sempre de la mateixa manera! Tant punt com et lleves, mig adormissat i entre tèrboles imatges que t’arriben des del mirall, veus una mala cara allà al davant que, sigui com sigui has de intentar de millorar de la manera més efectiva possible. Tampoc se tracta d’anar espantant la gent pel carrer i menys a la feina.
No sempre se pot anar a Lourdes! Has de fer un esforç per perfeccionar aquesta imatge. La teva imatge!. I arreglar-te una mica la cara per que no diguin de tu que ets un deixat. I com s’ha de fer? Per on has de començar? Afaitant-te els pèls, pentinant-te els pèls. Els pèls, els pèls, sempre els pèls.
Me raparé de dalt a baix, decidit!!
Octavi Nonell