El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró ha decidit celebrar els seus 75 anys amb una espectacular exposició per donar a conèixer la història de la ciutat amb una exposició de cartells i programes de Les Santes, la nostra Festa Major.

La mostra, que podem veure a la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro, recull un valuós material que ens explica més de 100 anys d’una festa major que la Generalitat va declarar Patrimoni d’Interès Nacional l’any 2010.

Tot això, l’any que la Direcció de Cultura no ha fet l’exposició de fotografies de Les Santes. L’acte que feia que la ciutat comences a sentir la proximitat de la festa. Encara que els més lleials diran que no és així, sinó que s’ha fet un canvi de model.

Efectivament, podem trobar les fotografies de Les Santes 2019 de Manel Subirats, repartides per diversos establiments i al pati de la seu de Cultura Mataró, al carrer de Sant Josep. Les imatges triades, diuen, són les que més transmeten algunes emocions de la festa: la diversió, els somriures, el sentiment de llibertat.

Primer vaig pensar que la proposta perseguia fer arribar Les Santes a tota la ciutat, però si us fixeu en el llistat d’establiments, el noranta per cent són del centre i molts es troben al voltant de la Riera.

És una llàstima que quan les exposicions són l’activitat cultural que més ha recuperat la seva normalitat i quan molts dels espais expositius públics han prorrogat les mostres actuals, s’hagi substituït una exposició que cada any ens sorprenia, tant per les imatges del fotògraf escollit com per la professionalitat dels tècnics responsables del muntatge, per uns cartells, això sí, molt ben impresos, als quals hem d’anar marcant si hem vist o no en una llista, com fèiem de petits amb els cromos de qualsevol col·lecció.

Per aquest motiu, hem d’agrair l’esforç del Museu Arxiu, d’organitzar, en un espai com l’Ateneu, una exposició que ens fa un recorregut històric de més de cent anys. Inclou dictadures i democràcia, períodes de guerra, cartells en espanyol,… Una exposició on podem apreciar l’evolució de la cartelleria i, sobretot, admirar les obres de desenes d’artistes locals.

 

Quim Fernàndez