Totes les festes populars, en general, i les festes majors, en particular, són el llegat cultural de qualsevol col·lectivitat. L’actual tendència homogeneïtzadora global, a més de la tendència uniformadora de l’Estat en el que vivim, sempre ha estat un perill objectiu per assolir la nostra colonització cultural.
Tant se val si parlem de la Patum de Berga, les festes de Moros i Cristians d´Alcoi, les de Sant Joan a Ciutadella o de Les Santes de Mataró, per citar-ne alguns exemples. Ha estat la gent qui ha salvat les festes i, gràcies a la revalorització del patrimoni cultural i tradicional, no s’ha desvirtuat el seu caràcter identitari i simbòlic.
Fou així com la societat civil va lluitar contra l’administració del final del franquisme, en uns anys en què ja s’albiraven certs canvis democràtics. Val la pena recordar que fou durant l’estiu de 1975 quan un grup de joves entorn de l’entitat Foment Mataroní va iniciar la campanya, “Les Santes, fem-ne Festa Major”, que va representar l’esperit d’una època i de tota una generació.
Ells van dinamitzar la reflexió al voltant de les festes i les tradicions populars amb la voluntat de fer-les valer i renovar-les, que s’unien al desig col·lectiu de prendre la paraula i de generar espais de llibertat, d’intercanvi i de celebració.
Durant els 40 anys han estat un factor de prestigi i de promoció de la ciutat. Tot plegat ha fet que els mataronins, majoritàriament, la vivim com a pròpia i continuï exercint una gran càrrega simbòlica per a tots nosaltres
Posteriorment hem viscut la seva transformació, convertint-se en un referent de Festa Major arreu del territori, amb una projecció brutal, però amb els conseqüents problemes de massificació. Reptes pendents com el seu finançament, la idoneïtat dels llocs on celebrem els actes o la seva distribució territorial a la ciutat, han estat recurrents els últims anys. Dimensionament de la Festa Major i el paper de l’Ajuntament, a través de la Direcció de Cultura. Perquè, com va escriure el periodista Cugat Comas, Les Santes “viuen des de fa lustres en una espiral de reiteració sense massa crítica reflexionant-les”.
I en aquesta reflexió ens trobàvem quan va arribar la pandèmia. Segurament la pandèmia ens ha salvat de veure com s’intervenia a la Comissió de Festes, que havia estat un instrument històric de participació, per anar creant una política de subvencions i convenis que marcava objectius més al servei dels programes municipals que de la gestió cultural associativa i creant un cos d’“adeptes” predisposats a imposar programes polítics, suposadament culturals i amb contractacions estel·lars, en una adaptació del “Panem et circenses” (pa i jocs del circ) i amb la voluntat de mantenir tranquil·la la població per ocultar fets controvertits, proveint-les d’entreteniment de baixa qualitat i amb criteris paternalistes i assistencials.
Després del relleu forçat de la regidora de Cultura, a inicis de mandat, i situat en el seu lloc, a mode de comissari polític del PSC, el nou regidor Xesco Gomar, aquest ens anuncia que “Les Santes de Mataró tindran aquest any un format “condicionat” per la situació sanitària, amb activitats en recintes perimetrats i sense actes massius”. Fins aquí no ens hi oposem. Ara bé, tenim clar que el consistori hi veu també una “oportunitat” per fer proves de cara al futur. És un fet que venim del festival alternatiu amb nom (“Mataró s’enlaira”) de l’any passat, distribuït en 3 dies i 8 punts de la ciutat i ja sense el ritual <El Portal, La Crida, La Diada i Epíleg>. I ho és també que una de les principals novetats d’enguany és que la programació es descentralitza i, tant els actes familiars com l’oferta musical, es redistribueixen en una dotzena d’espais repartits per tota la ciutat. L’activitat més tradicional, com els Ball de Gegants i l’actuació de les figures institucionals, mantindrà una ubicació central. Tanmateix, queda clara la voluntat d’aquest govern: acabar de convertir Les Santes en una suma de festes escampades per tota la ciutat.
En això estarem atents i ens hi oposarem frontalment. Com en tants altres àmbits, la pandèmia ha estat com una catifa que ho ha tapat tot, com si abans funcionés a la perfecció i ara poséssim el comptador a zero. Però no. Dissortadament va ser aquest també, el de la nostra Festa Major, un debat que va tancar-se en fals amb l’arribada de la pandèmia. Un debat que haurem de reemprendre i en el que defensarem una Festa Major que ens aporti aquell element identitari que ens converteix en exclusius i propis, enriquint el panorama cultural mataroní, esdevenint motiu d’orgull per a la ciutat i que ens projecta a tot el país.
Alfons Canela
Portaveu de Junts per Mataró