Pel bany de casa han passat moltes persones. Conegudes, estimades, saludades, apreciades, detestades… Ens lliguen diferents vincles afectius o mai ha existit cap interacció. Molta gent m’ha visitat a casa, sempre dins el meu cap.

Crec que no soc l’única amfitriona. Fixeu-vos. Quants cops us dutxeu concentrant-vos en l’escalfor de l’aigua? La suavitat del sabó? Les sensacions del vostre cos al rebre l’abraçada aquosa? No esteu maleint perquè aneu tard, refrescant la llista de la compra, pensant què cal fer després, o en alguna persona en concret? Oi que les vostres llars també han rebut aparicions mentals?

Ens concentrem en el passat i en el futur. Poques vegades en el present, en aquell instant concret i únic. Qui es renta les dents amb consciència? Acostuma a ser un acte automàtic, gairebé reflex.

“Mindfulness” significa atenció plena en el moment present. És un concepte amb fervents seguidors i apassionats detractors. Sembla innovador i està de moda, però vindria a ser la meditació budista de tota la vida. Es vincula a religió i espanta: això sona a secta, és impossible no pensar res… I un llarg seguici de raonaments en contra.

Voldria desmitificar i trencar tòpics sobre la meditació. Reconec que havia estat de les reticents, sense adonar-me que, molts cops, l’origen està en el desconeixement. Estats de nerviosisme, i fins i tot ansietat, van aconsellar provar aquesta tècnica. No hi perdia res. Els recels es van esvanir en rebre la primera consigna: la ment està preparada per generar pensaments, per tant és impossible no pensar en res. Només cal focalitzar l’atenció en la respiració i cada cop que ens despistem, amablement, sense judici ni culpa, ens tornem a centrar en la respiració. Em va semblar alliberador, no hi havia res mal fet ni ben fet, simplement observar una funció del meu cos, absolutament desatesa.

L’instructor de meditació argumenta “no podem respirar ni en el passat ni el futur, la respiració ens condueix al present”. I afegiria: ens asserena i frena les revolucions. No estem parlant de res esotèric ni religiós. La comunitat científica avala els beneficis de la meditació. Cada cop més metges ho recomanen. La psicòloga Emma Barthe és molt clara en una entrevista per La Contra de La Vanguardia: “si aquietes la teva ment, enfortiràs la teva immunitat”. Interessant pels temps que corren, no creieu? Qui no hi pot destinar 5 minuts diaris?

Ho aconsellaria a tothom i en faria àmplia difusió: tallers a les escoles, formacions a persones treballadores o a l’atur, sessions a les empreses públiques i privades, pràctiques en associacions i entitats… Sí, també hi apuntaria la classe política i la resta de poders executius, legislatius i judicials de tots els països del món.

A veure, no ens enganyem, la meditació no és una tècnica infal·lible. Segueix passant molta gent per la meva dutxa. La diferència és que ho detecto i em somric.

 

Elisabet Cassà