Està demostrat que la densitat de població està estretament lligada a la, diguem-ne també, densitat de delinqüència. Les ciutats més poblades tenen un índex de criminalitat molt superior a les ciutats petites i esponjades.
D’entrada, és de calaix pensar que “dins de la manada”, és més fàcil passar desapercebut, que no pas en un entorn obert i més solitari.
També hem de tenir en compte que per les ments malfactores, la ciutat ofereix moltes més possibilitats de fer, que no pas en un ambient rural o de poble. A més habitatges i més persones, més víctimes potencials.
Fins aquí no he exposat res que, analitzant-ho una mica, qualsevol de nosaltres no pugui endevinar o percebre. Per aquest motiu no acabo de comprendre la necessitat de construir més i més blocs d’habitatges com si no tinguéssim espai o terreny on poder edificar.
Ara concretament, a Mataró es parla del que serà el seu edifici més alt. Més de 20 pisos d’alçada. Cal?
D’entrada, si parlem de quatre habitatges per planta, més de 80 habitatges, no tinc cap dubte que serà una olla de grills. És necessari que ens amunteguem d’aquesta manera?
Fa molts anys, vaig llegir un informe d’un estudi que deia que, l’índex de criminalitat, pujava un punt per planta a partir del cinquè pis d’alçada.
Però tornem a Mataró. A segona línia de costa, no oblidem que a primera línia hi tenim les vies del tren; s’han construït en pocs anys diversos edificis alts. Els preus dels habitatges que “miren” al mar són sensiblement molt més cars que els altres, tot i tenir les mateixes mides. Diuen que per les vistes! I jo pregunto: si el compra un cec, li fan descompte? I ja posat a parlar de vistes; a tots els habitatges que tenien vistes al mar i amb aquest afany de posar barreres de ciment, perdran aquestes vistes, qui els indemnitzarà?
On vol anar Mataró? O més ben dit. On volen portar la nostra ciutat. A convertir-la en una espècie de Benidorm, per la gent que fuig de Barcelona? La classe política que porta 45 anys governant aquesta ciutat, a part de fomentar les festes patronals dels seus pobles d’origen, en què pensen?
Un alcalde que va durar molts anys, una llumenera, va dir que: “Mataró no necessita indústries. Pot viure perfectament de Barcelona” I ara milers de mataronins passen dues hores diàries anant i tornant de la feina. Més de 440 hores cada any, quasi 19 dies cada any perduts per anar i tornar de la feina.
Durant molts anys he escoltat i llegit que les polítiques que es practicaven, eren sostenibles. Ara diuen que són resilients. Excuses i paraules plenes de filosofia, però buides de resultats. Mataró fa molts anys que va agafar el camí del ciment i té completament oblidades, les polítiques per fomentar la creació de llocs de treball localitzats a casa nostre. Els governs del PSOE de Mataró ni tenen, ni han tingut mai idees. Tampoc gens d’interès en aplicar les de ningú més capacitat.
Octavi Nonell