Marta Viza, directora de cultural de la Fundació Catalunya La Pedrera, i Pere Alzina, consultor ambiental, protagonitzen un diàleg en el marc de l’exposició “PAISATGES” que es pot veure a l’Ateneu de la Fundació Iluro.
Ahir la Fundació Iluro, en el marc de l’exposició PAISATGES, a la qual és una mostra una selecció d’obres del seu Fons d’Art, que durant la setmana vinent encara es podrà veure a les sales de l’Ateneu, va organitzar un diàleg entre el consultor ambiental Pere Alzina i la directora de cultural de la Fundació Catalunya La Pedrera, la mataronina Marga Viza. L’acte va ser conduït per la periodista Cristina Salad.
L’exposició la formen obres de vint-i-un artistes del Maresme o vinculats a la comarca que, amb diverses tècniques artístiques, recreen entorns naturals propers o de comarques veïnes.
Marta Ibarz, gerent de la Fundació Iluro va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents i presentar l’acte.
Marga Viza, a la seva primera intervenció, va destacar la importància d’exposar els fons propis, especialment en aquest moment, que la pandèmia ha impedit la mobilitat de persones i obres.
Per la seva banda, Pere Alsina va parla del paisatge, del que va dir que és dinàmic, trobant-se en transformació constant, referint-se al fet que un mateix lloc mai és igual. També va explicar que, durant els dies de rigorós confinament, a causa de la pandèmia, es va dir que els animals s’havien apropiat del paisatge aprofitant l’absència de l’home. Va afirmar que això no era cert, ja que no han recuperat cap espai, només el van ocupar durant algunes hores del dia, atès que l’home encara hi és. No ha marxat pas.
Referint-se al paisatge que ens ofereix la natura, Marga Viza va explicar que moltes ciutats l’estan intentant recuperar amb mesures de restricció pels vehicles i creant nous espais vers. Ho fan perquè el paisatge natural ens porta un benestar personal que les ciutats han perdut.
Referint-se a l’art, es va comentar que el paisatge ha estat representat pels artistes de tots els temps, fos urbà o rural. Durant molt de temps ha estat central a l’art i va ser al pre-impressionisme quan els pintors van començar a sortir dels seus estudis. El paper dels autors francesos i en el cas de Catalunya el de l’escola d’Olot van ser altres temes que van aparèixer.
Cap al final del diàleg van sorgir qüestions com l’arrelament al territori que provoca el paisatge i també altres factors com el paisatge sonor, que no podem apreciar a les obres exposades, però que també ens ajuda a identificar llocs, situacions i èpoques de l’any.
L’acte va acabar amb comentaris sobre el fons d’art exposat i la seva importància com a testimoni de paisatges pròxims que, en moltes ocasions, ja no podem veure.