Mataró és la capital del Maresme, també coneguda com la ciutat dels Capsgrossos. Està situada en un enclavament providencial. És la porta del Vallès al mar i està perfectament connectada amb Barcelona i aproximadament a una hora de Girona. Podem dir d’aquesta manera que la seva ubicació geogràfica és excel·lent. Gaudeix d’un clima força benigne, gairebé primaveral en la major part de l’any, que fa que les temperatures no siguin gaire extremes. No oblidem que el Maresme està considerat com un gran hivernacle, precisament per la bondat del seu clima. Tots aquests ingredients fan que Mataró, capital del Maresme i amb un ampli ventall de serveis, també sanitaris; avui en dia això s’ha de valorar molt, sigui una ciutat atractiva per viure-hi.
Fins aquí tot molt maco, molt bonic fins que comencem a veure-hi els inconvenients. Dissortadament Mataró sembla que també és la capital dels Okupes, de la deixadesa, de la brutícia, de les caques de gossos per tots els carrers, de l’incivisme …
Mataró gaudeix aproximadament d’una població de 15.000 gossos, dels que tan sols uns 4.000 estan degudament censats. Això vol dir que tenim entre 11.000 i 20.000 ciutadans que es passen les normatives cíviques pel forro.
Els carrers, places, passejos i petits parcs, són el territori dominat per ciutadans incívics, que deixen als seus animals de companyia, fer les seves necessitats on els ve de gust. Fanals, cantonades i portals; tenen constància d’aquest incivisme i d’aquesta falta de respecte envers els altres veïns. No respecten cap mesura sanitària. Les necessitats de les seves mascotes mal ensinistrades, estan per sobre del respecte als seus conciutadans. I tot això adobat amb la total permissivitat de les autoritats que no hi volen posar remei.
Aquí hi podem afegir la brutícia dels carrers. Molts de ciutadans no els importa deixar les voreres carregades de matalassos i mobles vells a qualsevol hora del dia. Per descomptat, ni pensar-hi en dur-los a la deixalleria o avisar perquè els hi vinguin a recollir.
Les brigades de neteja no paren, però l’incivisme pot més que ells, els supera. Això també amb la corresponent permissivitat del govern socialista, incapaç de sancionar als incívics.
Fins fa quatre dies les voreres eren pistes ràpides per bicicletes i patinets. Tema que s’ha vist mig resolt per les mesures que s’han pres en l’àmbit estatal.. Però segueixen havent-hi molts infractors als quals ningú els crida l’atenció. Això ho podem comprovar fins hi tot a La Riera, possiblement el carrer més concorregut de Mataró.
Del tema dels okupes, sembla que les lleis estiguin més a favor d’ells, que no pas dels ciutadans curosos de les seves obligacions i dels seus impostos. Però aquí la culpa sobrepassa l’àmbit local. Són els polítics que fan les lleis, els que han de protegir al ciutadà. Però també i molt important, lluitar contra les màfies i garantir el dret a un habitatge digne.
Resumint he de dir que sí. Mataró és una ciutat molt atractiva per gaudir-la els gossos, especialment aquells que per amos tenen porcs.
No he vist cap ciutat amb tantes caques pels carrers. A vegades fa vergonya ser mataroní.
Octavi Nonell