Des d’Esquerra Republicana a Mataró afirmen que durant molts anys les dones han estat invisibilitzades pel simple fet de ser dones, també a Mataró, i amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, recorden algunes de les moltes dones significatives de la Ciutat.
Els republicans són conscients que la llista de mataronines referents és molt gran, i la volen anar actualitzant i configurant amb la col·laboració de tothom.
Es proposen donar veu a dones treballadores, referents i lluitadores que han precedit la que avui és també la lluita per una societat més justa i igualitaria. Per aquesta raó fan el més gran dels homenatges a més de quinze mataronines que han marcat un abans i un després a la Ciutat, que són:
– Francesca Reniu i Costa
Membre del Comitè Local del POUM que va ser detinguda el 24 de juny de 1937, conjuntament amb Sebastià Rodon i Riu, també membre del Comitè Local d’ aquest Partit. Sembla que en realitat havien de ser detinguts tres regidors del Partit Obrer d’ Unificació Marxista (POUM) -partit dissident de l’ ortodòxia comunista- que no van ser localitzats. Nascuda a Granollers, l’ any 1909, era filla de Fulgenci Reniu i Llibre i d’ Agustina Costa i Cardona. I germanes de Francesca foren Rosa i Carme.
– Mercè Sala i Vidal
Era poetessa i va estar lligada amb Òmnium Cultural des dels seus orígens. El seu home va ser Honorat Vilamañà, músic.
– Margarida Serra i Masjoan
Va ser pionera del món de l’excursionisme, fins arribar a ser la gent de la UEC.
– Isidora Talironte Laso
Religiosa de l’ Hospital. Va ser l’ ànima de la institució mentre l’ Hospital va ser portat per monges.
– Rosa Boix i Freginals
Era una dona de Dosrius que, segons una sentència del febrer de 1895, va emmetzinar el seu marit i que va ser executada pel sistema de garrot vil el 23 de juliol de 1896, essent la darrera pena de mort que s’aplicaria a la ciutat de Mataró. Havia nascut el 1861.
La sentència es va complir al centre de la riera de Cirera, a molt poca distància de l’ edifici de la Presó. Es diu que en la sola nit abans de l’ execució els seus cabells negres se li varen tornar completament blancs. L’ execució va ser pública.
– Margarida Abril i González
Nascuda a Argentona però arrelada a Mataró. Va dedicar la seva vida al món de la política, del PSUC.
– Montserrat Viza i Vila
Reeducadora, dels primers moments (anys seixanta) que es va presentar com a Regidora pel llavors denominat “Terç Familiar”, amb ganes de portar democràcia.
– Mª Assumpció Clavell i Borràs
Empresària i fundadora del que és ara la Fundació Maresme i altres actuacions socials a favor de les persones disminuïdes o incapacitades.
– Montserrat Aliberas i Maymí
Treballadora de l’ Ajuntament que obrí camí a les persones discapacitades a través del GIM.
– Manola Punsola i Vallespí
Mare dels Arís Punsola, que va ser pionera del món de l’ excursionisme i que formà part del nucli de cinema amateur.
– Maria Pau Montserrat i Bartra
Va destacar en el camp de les Arts Plàstiques i que va muntar un taller de creativitat de dibuix, pintura, manualitats….
– Pilar Adan i Ferrer
Va ser una cantant reconeguda, que va ser solista durant molts anys a la Missa de les Santes.
– Josefa Perlasia i Coll
Vinculada i arrelada al món de la Sala Cabanyes, actriu destacada, que morí fa un parell d’ anys, quan en tenia més de cent.
– Pilar Quadrada i Gallifa
Va ser bibliotecària durant molts anys, a la Biblioteca Popular de la Caixa d’ Estalvis.
– Anna Palà i Campeny
Era de Vilassar però va ser una de les promotores de la Televisió de Mataró.
– Teresa Anglada i Pons
Religiosa, responsable durant molts anys de la Residència Municipal de Sant Josep.
– Dolors Clariana i Cabot
Una de les promotores del Patronat Escolar Obrer, dedicat a la promoció de la dona treballadora, des de l’ àmbit religiós.
– Maria Lluïsa Circuns i Pons
Professora de pàrvuls a Santa Anna i poetessa, fundadora de les Aules Sènior, a Mataró. Havia nascut a Barcelona