Imagina un hospital que segons paraules d’una exconsellera (M. Geli) és un hospital molt eficient i “baratet”. I perquè ho és? Doncs perquè treballa molt amb pressupost baix. I que vol dir això? Doncs que si penses que la partida de personal s’emporta entre el 72 i 80% dels pressuposts de qualsevol hospital d’aguts, ja saps que l’estalvi recau sobretot en aquesta partida. Recursos humans aprofitats a base de sobrecàrregues, contractes brossa, estalviar en substitucions, etc.
I perquè t’explico aquest rollo? Doncs perquè aquesta és la història de l’Hospital de Mataró.
Un hospital que va néixer petit per la població a la qual havia d’atendre, i que a mesura que aquesta població anava augmentant, augmentaven els retards i els temps d’espera per l’assistència. A més com que no hi havia un pressupost suficient, no es feien inversions i inclús a vegades s’havien de demanar crèdits per obres inajornables. Un hospital que en vint anys li han auditat unes pèrdues acumulades de 61.993.000 milions de € (auditoria del 2019). Un hospital pel qual han fet 5 resolucions i 1 moció dels diferents grups polítics del Parlament de Catalunya al Govern, sense que aquest últim hagi fet res en set anys, per solucionar la situació de dèficit i endeutament del centre. Al contrari. Coneixent el problema d’infrafinançament que era crònic en aquest hospital, i causat per la desídia d’ells mateixos, a sobre van i l’intervenen per un dèficit de -2,3 M€ aplicant un Pla de Reequilibri que ha funcionat de “meravella”, ja que en quatre anys el dèficit ha passat a ser de quasi 6 M€, amb una obsolescència generalitzada de les estructures de tots els centres depenent del Consorci, amb un aparellatge que cau de vell i que causa molts problemes, sobrecarregant encara mes al personal, i augmentant els retards en l’assistència a la població. Una població, la de Mataró i el Maresme, que és la més alta població de referència de tots els hospitals del seu nivell, a la que la Generalitat no dota del pressupost mínim que permeti una assistència sense retards ni derivacions a altres hospitals.
Doncs així és com estem. Sobrecarregats, Obsolets, i amb una dimensió estructural i de personal totalment insuficient per respondre a les necessitats de la nostra població. Portem 10 anys derivant pacients a altres hospitals i no han fet res per solucionar-lo. El silenci dels nostres gestors ha estat clamorós.
Gràcies al Govern i a la Conselleria, ens hem convertit en un centre sanitari poc atractiu, amb el que l’immediat relleu generacional, serà difícil d’aconseguir, ja que les condicions laborals (menys sou) i les sobrecarregues, fan que no siguem elegits per les noves generacions de professionals sanitaris.
Que et sembla? Kafkià no?
Aquesta setmana passada tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró han signat una altra Declaració Institucional denunciant la situació de dèficit permanent i deixadesa del nostre Consorci.
Aquesta situació només pot tindre solució política si ens augmenten el pressupost i ens retornen el deute històric que serviria per sortir de la intervenció (que ja dura set anys) i per fer l’imprescindible nou sociosanitari i ampliar l’hospital, fent noves contractacions de personal a tots els nivells assistencials. Ja fa anys que demanem un estudi de necessitats adequat a les necessitats de la nostra població per fer un Pla Funcional, dotar-lo de pressupost i fer-lo realitat, però a la Conselleria només van donant llargues per no objectivar una situació injusta que ja dura massa anys.
Volem que ja s’aturi aquesta maleïda intervenció, que encara ens ha empobrit més, intervenció motivada per l’acumulació d’un deute històric que la deixadesa de la Conselleria i de tots els governs ha motivat, i a sobre ens castiguen, deixant que es vagi acumulant el dèficit.
No et molesto més, perquè sé que possiblement ja coneixies la trista situació del nostre Consorci.
Xosé Lope de Vega
Metge traumatòleg jubilat