A la part expositiva de la pregunta, JxM al·lega que en els últims anys, el terme de “Infraestructura Verda” està venint a reemplaçar el d’espai verd, en reconeixement a l’àmplia gamma de serveis ecològics, ambientals i socials que ofereixen els espais verds urbans. Entre ells destaquen: la millora de la qualitat de l’aire, la regulació del clima urbà, la disminució de soroll, o la seva funció social i convivencial, aspectes molt relacionats amb el nivell d’habitabilitat de les ciutats i amb la salut i el benestar de la ciutadania.
Pel grup municipal sobiranista, a més de millorar les funcions ambientals, cal potenciar la dimensió social dels espais verds urbans com elements afavoridors de trobada i cohesió social i com a elements generadors i restauradors de l’equilibri psicosocial dels individus. Per això, l’administració local ha de promoure l’ús públic compatible, augmentant les oportunitats d’esbarjo, oci, esport, interacció social… i millorant les condicions de gaudi d’aquests espais per part de la ciutadania.
Un dels aspectes essencials en la revisió de les zones verdes d’una localitat és la determinació de la seva superfície i de la dotació existent per habitant. Segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les ciutats han de disposar, com a mínim, d’entre 10 i 15 metres quadrats d’àrea verda per habitant.
Amb tots aquests antecedents, el grup municipal de JUNTS per MATARÓ formularà, al proper Ple Municipal, les següents preguntes:
- Quin és el valor de l’indicador de superfície de les zones verdes respecte al nombre d’habitants de la nostra ciutat?. Segons les últimes dades de que es disposa dels 23 municipis de tota Catalunya que tenen més de 50.000 habitants, 9 tenen superfície de zones verdes per habitants inferiors a 10 m²/hab. Mataró és un d’ells al no superar els 9 m²/hab , per tant actualment estem en una situació de deficitària.
- De l’anàlisi del seu Pla de Mandat, on es citen conceptes com ciutat verda, amable i sostenible, no s’observa cap proposta per treballar en la compensació d’aquest dèficit respecte a les superfícies de zones verdes envers la ciutadania de Mataró. Quina és l’estratègia, si existeix, de desenvolupament de la infraestructura verda urbana? Que es proposa i en quines accions es concreten?
- Es disposa de càlculs d’afluència, és a dir de persones usuàries de les diferents zones verdes de la ciutat? Existeix una avaluació de la proximitat de la zona verda a habitatge o equipaments socials i la continuïtat en la trama urbana? No només la quantitat de zones verdes és important, sinó com de prop o lluny estan unes de les altres. Caldria enfortir una xarxa d’aquests espais que sigui accessibles a no més de 15 minuts a peu des de cada habitatge. L’estudi d’aquests indicadors formen part de la millora i consolidació de les zones verdes de la ciutat.