Més de deu mil persones és el nombre de desocupats a Mataró. A Catalunya 109.487 persones han passat a allargar les llistes d’aturats aquest 2020 i quasi mig milió està registrat sense contar els ERTO. A Espanya, ha augmentat en 724.000 persones i deixa l’atur registrat en prop de 3 milions nou-centes mil persones. Els sindicats CCOO, UGT i USO alerten de les “desigualtats” i la “feblesa” del mercat laboral arran de la pandèmia

La possibilitat de trobar feina durant tot l’any 2020, i sobretot a la temporada d’estiu i de Nadal, ha sigut molt difícil. El confinament, tancaments i restriccions ho han limitat, i molt. I això ha fet augmentar les xifres d’atur, que no inclouen el munt de treballadors afectats encara per un ERTO. La pujada de l’atur en 2020 ha trencat amb set anys de baixades de la desocupació i la pitjor dada que es registra des de 2009.

Amb 202 persones aturades més el desembre de 2020 ha tancat l’any amb 10.306 persones registrades a les llistes de l’atur a Mataró. Fa un any es va tancar l’any amb 8.453 persones aturades, el que fa que en el 2020 hi ha hagut quasi dues mil persones més sense feina, en concret 1.853 persones.

Al que fa que hi hagi una variació interanual relativa del 21,62% respecte a l’any anterior. Una tendència a l’alça des del començament de 2020, malgrat un descens als mesos de setembre i octubre, que al mes de novembre i aquest desembre torna a pujar. La taxa d’atur registral aquest desembre de 2020 hagi sigut del 16,43 % a Mataró.

Quasi mig milió d’aturats a Catalunya

A Catalunya, 109.487 persones han passat a allargar les llistes de parats i ja són prop de mig milió els inscrits en el registre. La pandèmia de la COVID19 ha trencat sis anys consecutius de creixement de l’ocupació amb una pèrdua de 360.105 afiliats de mitjana a la Seguretat Social.

Catalunya és una de les comunitats on més s’ha disparat l’atur aquest any, queden en tercer lloc. Les Balears i les Canàries han estat les duies més afectades, per aquest ordre. Han sigut les més dependents del turisme, i per tant les més afectades.

Les persones amb ERTOS mantenen l’afiliació a la Seguretat Social i queden fora de les llistes d’atur. A Catalunya, hi ha 172.000 persones afectades per un expedient temporal, una mica menys que el novembre.

L’any de la pandèmia conclou amb 3,8 milions d’aturats a Espanya

L’atur registrat en les oficines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) s’ha incrementat en 724.532 persones l’any 2020, marcat per la pandèmia, fins a situar la xifra total de desocupació a Espanya en 3.888.137. L’any ha tancat amb un nou augment de l’atur malgrat que el mes de desembre sol ser positiu per a l’ocupació, però l’impacte de la COVID19 ha marcat aquest període. En concret, s’han registrat 36.825 aturats més en l’últim mes de l’any.

L’any 2020 va tancar amb 755.613 persones en ERTO. El Ministeri de Seguretat Social ha rebut notificació de 8.033 persones més afectades per aquests expedients temporals. En termes trimestrals, el quart trimestre ha tancat amb 774.182 persones en ERTO enfront de les 818.606 del tercer trimestre de l’any, la qual cosa suposa una reducció superior al 5%, a pesar que la segona ona de la pandèmia ha obligat a aprovar importants restriccions administratives en bona part d’Espanya.

Els sindicats alerten de les “desigualtats” i la “feblesa” del mercat laboral arran de la pandèmia

Segons CCOO, el mercat laboral empitjora la seva evolució al desembre i confirma un mal any per a l’ocupació marcada per l’impacte de la pandèmia de la COVID19 i la crisi derivada. La precarietat continua sent la norma en la contractació, dominada per les modalitats temporals. El nombre de contractes registrats al desembre ha estat d’1.355.147, la qual cosa suposa una baixada del 22% respecte al mateix mes de 2019. A més, només 8 de cada 100 contractes signats han estat indefinits, dels quals 5 eren a jornada completa i 3 a jornada parcial.

Lola Santillana assenyala així mateix que el desembre de 2020 s’han creat en el sector sanitari i sociosanitari 14.000 ocupacions menys que en 2019, per la qual cosa adverteix de la necessitat de contractar urgentment personal en la sanitat pública per a fer front al previsible augment d’incidència de la pandèmia i a la campanya de vacunació, enfortint un sector depauperat per les successives retallades de mitjans i persones.

La xifra de treballadors en ERTO ha baixat fins a 756.000 persones respecte a novembre, després d’haver-se revisat de nou a l’alça les dades dels últims mesos. El rellevant per a CCOO és que s’han sostingut més de 2,8 milions d’ocupacions en 2020 gràcies als ERTOS.

L’augment de l’SMI i la demolició de les reformes laborals

Per la seva part UGT considera que cal controlar la pandèmia per a garantir l’activitat i l’ocupació i exigeix a les Administracions els recursos necessaris per a accelerar el procés de vacunació. Insta a continuar mantenint l’escut social a empreses i llars i prorrogar l’acord de ERTOS, que finalitza aquest mes, posant l’accent en la necessitat d’evitar els acomiadaments una vegada se superi la crisi sanitària.

Exigeix l’augment de l’SMI, perquè la seva congelació és injusta i contraproduent, i consensuar com més aviat millor un nou Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, que ha finalitzat el 31 de desembre. Totes dues qüestions són essencials per a generar confiança i rellançar l’economia i l’ocupació.

El sindicat considera fonamental que enguany s’iniciï la demolició de les reformes laborals, especialment la de 2012, que ha precaritzat el treball i ha devaluat els salaris. Així mateix, reclama reforçar les polítiques actives d’ocupació i els Serveis Públics d’Ocupació, com a instruments essencials per a millorar la inserció en l’ús de les persones treballadores.

USO denuncia la paralització de les grans reformes laborals

El secretari general d’USO acusa els poders públics “de ser curts de mires, de continuar atenent la pandèmia a curt termini, amb mesures per a dies o per a setmanes. El virus s’ha mostrat incontrolable, cal tenir cintura per a prendre decisions en funció de la seva evolució, sí, però ja hi ha hagut temps per a dissenyar una estratègia socioeconòmica a mitjà termini. Fins i tot pensant que una immunitat de cara a l’estiu, encara queda mig any dramàtic per a milions de família. I, si la vacuna és aquesta solució, els governs, a més, s’estan rient de nosaltres al no accelerar-la“.

Finalment, Joaquín Pérez relaciona aquestes mesures d’ocupació “trossejades” amb “la paralització de les grans reformes necessàries, tant laborals com de la redirecció dels sectors productius. S’està perdent el temps en taules publicitàries de pròrrogues mes a mes mentre s’obvia que es podria estar, al mateix temps, treballant en el camp legislatiu en les cambres“.

En plena tercera ona superposada, amb Europa tancant-se de nou a les seves cases, seguim amb les mesures de fa deu mesos. D’una banda, veiem nínxols d’ocupació en els sectors que Espanya va donar per abandonats, com la R+D+I, la tecnologia, les indústries d’alt valor afegit… veiem forats de personal sense fons que depenen de les administracions, com l’evidència de la manca de personal sanitari per a les vacunes. I, per un altre, assistim cada 30 o 31 a una nova ensulsiada de l’ocupació efectiva. I això que l’atur no registra a la majoria dels petits autònoms que estan a punt de perdre-ho tot, si no ho han perdut ja“, adverteix Joaquín Pérez.