El text demana que l’Ajuntament de Mataró, amb voluntat de prioritzar la via política per a la resolució de conflictes polítics, i tal com ja ha fet el Parlament de Catalunya, insti el Govern d’Espanya a impulsar al Congrés dels Diputats una Llei d’Amnistia per a tots els condemnats i encausats pel Procés.

Francesc Teixidó, portaveu d’ERC

El Parlament de Catalunya va aprovar, en l’últim ple de la legislatura, demanar al Congrés una Llei d’Amnistia per a tots els condemnat i encausats pel procés a Catalunya amb les següents motivacions:

“En una societat democràtica, el lliure exercici dels drets polítics no hauria de tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà del vot per a l’elecció de representants o per a l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials que garanteixen la salut democràtica d’una societat. Es tracta de drets i llibertats fonamentals que no només garanteixen l’expressió de la voluntat dels ciutadans individualment i en conjunt, sinó que, a més, es configuren com els mecanismes bàsics amb els quals canalitzar democràticament el dissens i la resolució dels conflictes polítics.

I això és rellevant en tant que l’històric conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol s’aguditzà precisament després del fracàs de la proposta de nou pacte estatutari, enèsim intent de trobar un encaix de les aspiracions d’autogovern catalanes dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya. En efecte, la reforma estatutària aprovada pel Parlament de Catalunya i per les Corts Generals i referendada per la ciutadania catalana el 2006 topà amb el recurs a la via jurisdiccional.

El que es proposava amb el dret a decidir era l’aplicació d’un delicat equilibri entre legalitat i legitimitat en un estat de dret. Aquesta concepció partia del caràcter instrumental de la Constitució i del seu sotmetiment a la voluntat popular, amb l’objecte d’assolir vies interpretatives que permetessin canalitzar aquesta voluntat dins d’un marc constitucional que, si no preveu expressament l’esdeveniment d’una secessió, sí preveu el dret fonamental a la participació.

 En aquest context, és suficient recordar la petició del Parlament de Catalunya a les Corts Generals (8 d’abril de 2014), rebutjada pel Congrés dels Diputats, perquè l’Estat delegués en la Generalitat de Catalunya les funcions executives necessàries per autoritzar la convocatòria d’una consulta popular per la via de referèndum de caràcter consultiu i, això, tot i que comptava amb un ampli suport de la Cambra i de la societat catalana.

O la sort que varen patir tant la Llei de Catalunya 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum com la Llei de Catalunya 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, que foren impugnades davant el Tribunal Constitucional.

De forma creixent des de 2013, l’estratègia de judicialització com a resposta al conflicte ha comportat penes de presó, multes, inhabilitacions, exili com a forma de respondre a les penes i, en definitiva, un nombre altíssim d’imputacions. Es calcula que al novembre de 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o continuen estant encausades per algun delicte que es deriva de la participació en actes relacionats amb el 9N, el referèndum del 2017 o les mobilitzacions i protestes ciutadanes de resposta a la repressió que ha desencadenat el procés de reivindicació del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un procés judicial que ha esdevingut una autèntica causa general contra l’independentisme, que aplica el dret penal de l’enemic contra qui exerceix i defensa el dret a  l’autodeterminació.

Davant aquesta situació, no hi ha dubte que una societat que es pretén avançada des del punt de vista democràtic ha de recuperar com a prioritària la via política per a la resolució dels conflictes de naturalesa política. Una Constitució democràtica no s’ha d’erigir com un mur davant un problema polític profundament arrelat en la societat sinó que, ben al contrari, ha d’exercir una funció integradora, permetre el lliure debat parlamentari de totes les iniciatives polítiques i fer possible l’expressió democràtica dels ciutadans per decidir el tipus d’articulació política que desitgen. I la millor eina per a la construcció de la solució esmentada és la de posar fi a la judicialització del conflicte i a l’exclusiu enfocament penalista dels poders i les institucions de l’Estat mitjançant l’amnistia per a tots els condemnats i encausats.

Més enllà de llistar alguns precedents de lleis europees d’amnistia, aquesta Llei vol ser un punt de partida, una condició necessària per a la resolució del conflicte, que garanteixi la fi de la repressió política en el marc de la lluita pel dret a l’autodeterminació i que pugui ser la primera llavor per a l’exercici legítim del dret a l’autodeterminació.”

Per la seva banda, Òmnium Civil Rights Europe, la delegació d’Òmnium a Brussel·les, ha fet públic un manifest subscrit per mig centenar de personalitats internacionals en el qual es demana l’amnistia per als represaliats per l’Estat espanyol en el marc del procés sobiranista com a primer pas per a la resolució del conflicte polític.

Els 50 signants lamenten la judicialització del conflicte polític català i conclouen que aquesta via, lluny de resoldre’l, l’agreuja: “ha comportat una repressió creixent i cap solució”. Alhora, fan una crida al “diàleg sense condicions” de les parts “que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític” i exigeixen la fi de la repressió i l’amnistia per als represaliats. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó, ha assegurat que “qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta”. Cuixart ha posat de manifest que els 50 signants “denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’estat espanyol” i ha lamentat “la greu anomalia d’un estat de la Unió Europea que, per tal de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món”. Per això, un cop més, ha insistit que “l’amnistia és imprescindible per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític que ens manté a la presó i a l’exili”. 

Es en aquest context que, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-MES a l’Ajuntament de Mataró, proposarà a la propera Junta de Portaveus, la primera de l’any, que, amb voluntat de prioritzar la via política per a la resolució de conflictes polítics, i tal com ja ha fet el Parlament de Catalunya, el Consistori insti el Govern d’Espanya a impulsar al Congrés dels Diputats una Llei d’Amnistia per a tots els condemnats i encausats pel Procés.