Després de fer-nos agonitzar amb la pandèmia i els seus efectes sobre la salut de milers de persones i les seves famílies i sobre el dia a dia de centenars de milers de treballadors, empresaris, autònoms que han vist minvar o desaparèixer la seva font d’ingressos vital, finalment li toca a 2020 agonitzar fins a desaparèixer en unes hores.
Ara fa un any, a punt d’estrenar-lo era impossible creure que podríem passar dos mesos tancats a casa pràcticament a pany i forrellat. O que anirien caient una darrere d’una altra les mil i una festes del calendari. O que se suspendrien les classes en tots els nivells educatius. O que milers dels nostres conciutadans fossin llançats a l’atur o, en el millor dels casos, que entrarien en aquest “artefacte” laboral amb data de caducitat anomenat ERTE. Per no parlar ja dels comerços o les empreses petites i mitjanes que van abaixar la persiana i no tornaran a aixecar-la.
El pitjor és que, tot això és el mal menor al costat del que ens ve a tots al cap. I és que, realment, ni coneixem quantes vides s’han quedat en el camí. 50.000 ens diuen les xifres oficials, tot i que el més terrorífic arriba al pensar que no és ni des de lluny un balanç tancat.
I tanmateix, la vida segueix. Pels que tenim cadira a l’Ajuntament representant als mataronins i mataronines, ens toca maldar per pal·liar totes les nefastes conseqüències d’aquesta pandèmia però, sobretot, és la nostra obligació mirar cap al futur. Ja instal·lats al dia dels nassos, en ple capteniment pels propòsits per a l’any vinent, en l’àmbit polítics es fa aquell exercici de valoració de què s’ha fet durant l’any i la valoració que se’n fa. A Mataró, malauradament, no n’hem sortit gaire ben parats de la pandèmia i les seves conseqüències, només cal llegir les dades que ens ofereix l’observatori de ciutat: 16.16% atur, per sobre de la mitja al Maresme, a Barcelona, a Catalunya, un nivell de renda mitjana per persona també per sota el ponderat de les ciutats catalanes, amb una creixent emergència habitacional, fruit, entre d’altres, del dèficit d’habitatge social, amb una pujada de fins un 124,87% de la demanda dels serveis de Benestar Social com el Servei d’Atenció Domiciliaria o la provisió d’aliments a les famílies vulnerables, i una greu crisi en els sectors econòmics, com ja sigui el comerç que no frena una tendència creixent d’abaixament de persianes a tots els eixos de la ciutat.
Doncs amb tot això, quina és la valoració que en podem fer de la gestió del govern municipal? Veient l’estat de les coses a Mataró, no cal dir que la valoració queda molt lluny de l’expectativa dels mataronins i mataronines. No només, tot i fregant la meitat del mandat, no s’ha aconseguit encarrilar un projecte de ciutat, sinó que cada cop som més lluny dels objectius plantejats al Pla estratègic Mataró 2022 i que l’administració Bote va fer seus: una ciutat més pròspera, inclusiva, sostenible, neta i segura. Els resultats contraris a aquest salten a la vista.
Tanmateix, admetent que la situació provocada per la Covid – 19 no ha ajudat en res, no pot ser que aquesta es converteixi en “el manto que todo lo cubre”. En paral·lel amb la ja tan anunciada Taula de la Reconstrucció i Plans de racionalització, el govern municipal del PSC – ECP ha decidit apujar els impostos, en el cas de l’IBI, fins a un 6%. I dic en paral·lel, perquè ni s’ha presentat un pla de racionalització pel qual es posi de manifest que el sector públic comparteix l’esforç de la ciutadania promovent canvis estructurals i permanents en l’administració local, ni s’ha explicat com, amb un pressupost de més de 140 milions d’euros no es poden aplicar polítiques de despesa que evitin aquest increment; però més preocupant encara és que l’equip de govern no contempli d’altres fonts de finançament per fer front a les despeses municipals i que carregui sobres les economies familiars la seva incapacitat per atraure empreses, crear llocs de treballs, incentivar el comerç o consolidar-se com a referent de ciutat universitària deixant de ser una ciutat amb universitat.
Des de Junts per Mataró fem oposició criticant tota gestió que entenem que no cobreix l’expectativa de la ciutadania. Però també, i de forma recurrent, hem treballat per contribuir al bon govern d’aquesta ciutat, a millorar en tot allò que sigui possible la gestió municipal. Propostes a la Taula de Reconstrucció, a la millora del departament de llicències, a la seguretat a la ciutat, als eixos comercials…
L’any 2021 ha de ser l’any de la recuperació, potser l’any en què ens podrem treure les mascaretes, l’any per enfortir-nos de manera individual però també i molt important com a societat, com a ciutat. Han de ressorgir en la seva plenitud l’esport i la cultura. En el 2021 caldrà augmentar l’eficiència de totes les administracions, i especialment la del nostre Ajuntament. Des de Junts per Mataró procurarem sempre tenir-hi la mà estesa i lluitar per aconseguir la ciutat que volem, una ciutat per viure i treballar-hi.
Aprofito per desitjar-vos a tots, un molt millor 2021
Alfons Canela
Portaveu del Grup Municipal de Junts per Mataró