La creativitat és un d’experiment mental, una idea que sorgeix d’un concepte. Que posteriorment ens portarà a la concreció del fet creatiu.
La inquietant i creixent manca d’interès per qualsevol projecte cultural i artístic que requereixi esforç ha provocat importants restriccions dins del món de l’art i la cultura.
Gairebé tots som o podem arribar a ser creatius. Però per crear, tanmateix, cal ofici i esforç.
Els artistes, com persones predisposades a crear, suporten la crisi d’igual manera que tots els altres: amb temença, inquietud i molta incertesa.
Crec que l’art i la cultura haurien de registrar la magnitud del que hem viscut i vivim perquè no ho oblidi ningú.
No crec que l’artista estigui més o menys sol que qualsevol altra persona. Pot necessitar recolliment (aïllament) per treballar, que no és igual que la solitud, és a dir, l’absència d’una relació satisfactòria amb altres persones.
No crec, tanmateix, que hi hagi cap artista viu avui que sigui capaç de registrar la magnitud del que hem viscut, perquè la majoria dels artistes contemporanis estan massa absorts en si mateixos per poder estar atents a la pandèmia i els seus efectes. Malgrat que hi ha hagut certes experiències d’art en confinament, aquestes no plasmen el moment.
La pandèmia ha augmentat socialment la consciència de la mort, i, aquesta ens recorda que a la llarga morirem tots i que tenim això en comú, per diferents que siguem com a individus.
L’auto-aïllament i el distanciament social ha generat inconscientment ansietat davant dels altres, ja que un contacte involuntari i accidental podria transmetre el coronavirus.
El fet que algunes persones siguin asimptomàtiques omple encara més d’ansietat les nostres relacions, cosa que ens genera una certa sensació d’alienació dels altres, fins i tot de la nostra família i amics.
Les relacions s’han tornat més peculiarment interpersonals tot i que s’han tornat més impersonals.
Tenim una nova mena de separació i una nova mena d’unió, cosa que confirma que la qualitat de les relacions sempre ha estat el problema social bàsic. La pandèmia subratlla aquest fet existencial.
La constatació que el coronavirus és imprevisible, que no el comprenem completament i que no hi ha manera d’exterminar-lo per molt que eventualment el neutralitzem amb una vacuna, ens recorda que estem a mercè de la natura, el funcionament de la qual ignorem profundament. Recordant-nos que les pandèmies han tingut lloc repetidament al llarg de la història, un biòleg va dir que ens trobem en una batalla evolutiva amb el virus i que és probable que guanyin ells, fet que ens hauria de fer més humils.
Malgrat tot el que patim, us desitjo un peculiar bon Nadal, Cap d’any i un millor 2021.
Cuideu-vos molt.
Albert Geronès