El Ple municipal va aprovar provisionalment, amb l’abstenció dels grups de l’oposició, un nou Pla de millora urbana que modifica l’estètica de la futura Torre Barceló a la confluència entre la ronda de Barceló i l’avinguda del Maresme. El planejament ha de substituir al de 2009, que preveia un pas soterrat en rampa des de la ronda fins al Port i espais públics que quedaven deprimits respecte el nivell del carrer.
El nou document substitueix el planejament vigent, que data del 2009 i que implantava la torre en una plaça pública deprimida respecte a la ronda de Barceló a la qual s’accedia en rampa des del pas soterrat de connexió amb el Port.
El desembre de 2018 el Ple va aprovar un nou planejament que ja desvinculava l’accés al Port de la construcció de la torre, donat que diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havien desestimat que els costos d’urbanització del pas subterrani s’imputessin als propietaris del sector. Aquest Pla de millora aprovat inicialment al 2018 no va continuar la seva tramitació pel desistiment dels promotors.
L’illa de la Torre Barceló ocupa una extensió de 3.261 m2. La nova proposta, com ja ho feia la de 2018, resol l’accés al port amb un nou pas inferior únicament per sota de les vies del tren, vinculant-lo a la vegada a la transformació i remodelació de l’estació ferroviària i convertint-lo en un nou accés per als vianants a les andanes. També elimina la plaça deprimida i allibera com a espai públic la franja propera de La Farinera, permetent que aquest edifici catalogat agafi més protagonisme.
La torre se situa respectant la secció de 30 metres d’amplada de la ronda de Barceló, que es recupera com a zona de passeig, ja que d’acord al planejament vigent estaria ocupada per la rampa d’accés al pas inferior. Es proposa un edifici que es descompon volumètricament, amb plantes que reculen de forma successiva.
En les dues plantes inferiors es plantegen espais comercials i d’oficina que també reculen 2,2 m respecte al pla de façana per augmentar l’espai d’ús públic i permetre una circulació fluida cap a La Farinera, reservada pel futur Museu d’Art Contemporani de Mataró, que queda separada de la torre un mínim de 13 metres, i cap el port com a pol d’atracció. En total, es preveuen 2.925m² d’espais lliures d’ús públic, tot a nivell de carrer, incloent els porxos formats per les plantes baixes i la urbanització de les voreres.
La torre manté el repartiment d’usos de la proposta de 2018: 2.500 m2 de sostre comercial o d’oficines ubicats en un sòcol i a les plantes inferiors; i 16.299 m² de sostre residencial a les plantes superiors, on s’hi podran fer un màxim de 192 habitatges lliures. També es manté el número màxim de plantes (26). L’aparcament es preveu en dues plantes soterrànies.
Pel que fa a l’oposició, aquesta es va abstenir en bloc. Alfons Canela, de Junts per Mataró, va demanar que el benefici del desenvolupament del sector, que portarà la construcció de molts nous habitatges, reverteixi amb la ciutat. La portaveu de Ciutadans, Cristina Sancho, va qüestió el cost del nou pas subterrani que preveu la planificació, atès que s’està parlant de desplaçar l’estació del ferrocarril. En el torn d’Esquerra Republicana, Francesc Teixidó, va reconèixer que el disseny de la torre que es proposa és menys agressiu que els anteriors, s’eliminen espais foscos de propostes anteriors i s’encaixen millor els 192 habitatges. Teixidó reclama més habitatge social i una adequada previsió dels equipaments que l’elevat increment d’habitatges comportarà.
El document s’envia ara a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que ha de donar el visitiplau per a la seva aprovació definitiva.