Hi ha una dita catalana que diu que, “quant més gats, més rates”. I, dissortadament, sembla que té molta raó. Tant sols ens hem de fixar ara mateix amb l’Ajuntament de Mataró. Resulta que ens han apujat els impostos. Curiosament quants més habitants som, més hem de pagar; quan se suposa que una despesa repartida i compartida, d’alguna manera hauria de reduir la pressió a títol individual, sobre cada un dels ciutadans. Si érem 80.000, teníem uns impostos, si eren 100.000, en teníem més, i ara que pràcticament en som 130.000, tenim més pressió fiscal que mai. Però a canvi de què? De més serveis, no precisament. Tot el contrari!
Resulta que els serveis no els acabem de veure per enlloc. Estem més ben atesos, quan anem a fer consultes o gestions a l’administració municipal? Bé, donades les circumstàncies, la covid-19 podria ser una petita disculpa. Però em sembla molt exagerat que et donin hora per d’aquí uns dies, per fer segons què! Però tocant un altre tema. Anem a la seguretat. Quants policies teníem quan eren 80.000 habitants, i quants en tenim en actiu ara què som 130.000 habitants? Vosaltres veieu la seguretat en el carrer? Als vostres barris veieu durant el dia alguna parella de policies caminant? O potser els veieu passejant amb cotxe o amb la moto. Creieu que d’aquesta manera poden veure o percebre res del que passa pels carrers? Habitualment em moc pel Centre, Eixamples i Rocafonda. I el que jo veig, és impossible que ells ho vegin. Tant sols en període de “municipals” es dediquen a fer visites personalitzades a les botigues per “polsar la situació” i donar imatge de seguretat. Feina d’un mes i fins dins de quatre anys. Els que emmerden les voreres, els que porten gossos desfermats els que cometen tota mena d’infraccions, els incívics… poden seguir tranquils fent el mateix.
Però tornem al començament. Si som més hem de pagar més? El camió de les escombraries, en un mateix recorregut pot recollir la brossa de 200 famílies o de 500. Si som més a pagar, no haurien de baixar les taxes?
Sempre s’ha dit que les despeses compartides abaratien el cost individual del servei. La fabricació en cadena, és per abaratir costos i augmentar beneficis. Anar de viatge sol o fer-ho en grup repartint les despeses, varia substancialment el cost d’aquest viatge. Però tal com ho fa l’ajuntament de Mataró, hauria de ser molt més car. Sembla que el viure amuntegat representa tot el contrari, si més no, a Mataró és així.
Octavi Nonell